Església

El moviment de Capellans Obrers ha sigut una de les experiències més importants i originals de l’Església del Segle XX. Aquest quadern vol ser un homenatge als qui van participar d’aquella aventura i van patir la duresa inherent a la vida laboral, la pobresa, l’anonimat, així com l’aïllament i la desconfiança per part de molts dins i fora de l’Església. Un camí com aquest, només podia ser fruit d’una profunda vivència espiritual de l’evangeli.

Vivim a un ritme tan accelerat que un esdeveniment de fa 50 anys fàcilment pot quedar enterrat en l’oblit si no es fa un esforç per recuperar-ne la memòria. Aquest quadern més que una crònica vol ser una reflexió sobre el significat present i futur d'un Concili que va intentar canviar l'Església.

La Gaudium et Spes és de ben segur el document del Concili Vaticà II que aporta més novetat. A partir de la seva lectura l’autor va desgranant els tres àmbits en els quals l’església podria oferir la seva bona nova a un món ferit: la justícia, la pau i la integritat de la creació. I és que avui per avui resulta inimaginable una Església desvinculada d’aquelles grans qüestions que afecten la vida de milions d’éssers humans. 

Quatre teòlegs a partir de diferents arguments bíblics, teològics i eclesiològics, conflueixen cap a la necessitat d’una aplicació del principi de misericòrdia en el cas dels divorciats tornats a casar que, sense treure pes al valor de la indissolubilitat matrimonial, doni a l’acollida i a la comunió una major centralitat.

Aquest quadern és una antologia de textos que demostren fins a quin punt la preocupació per la injustícia social i econòmica ha estat present en el pensament de l’Església des dels primers Pares fins al Papa Francesc. Preocupació que va portar a un cristià del s. XII a parlar dels pobres com a “vicaris de Crist” o el que és el mateix a considerar la causa dels pobres com a causa de Déu.

Presentem aquí algunes de les raons que van inspirar Ignacio Ellacuría, jesuïta, filòsof i teòleg, rector de la UCA, home de pau, agut analista polític. El seu compromís el va dur, a una mort martirial que hauria pogut evitar, però ell va optar per estar fins al final al costat de les majories oprimides, treballant per una pau justa i aportant a la causa de l’alliberament el seu extraordinari bagatge intel·lectual.

Ningú dubta ja que bufen vents de canvi, la força i la profunditat dels quals tot just comencem a entreveure. En aquest context, l’Església es troba davant el dilema d’optar pel replegament o respondre a la invitació d’escoltar la veu de l’Esperit de Déu, que es manifesta en molts signes. L’autor explora alguns d’aquests signes, i anima a una renovació profunda que faci de la mateixa Església llavor i signe d’esperança per al nostre món.