Església

Davant l’Església que som i tenim, quina Església voldríem els joves de CiJ? Voldríem una Església horitzontal, menys dogmàtica, adaptada als temps que vivim, sense diferències de gènere, servidora, compromesa, que lluita per un món més just, al costat dels pobres, una Església que no tingui por de la Veritat i que no oblidi que Església som tots.  

Petita antologia de textos de K. Rahner amb motiu del centenari del seu naixement. Destaquem alguns punts: Sobre l’essència de l’Església remarca que no és llei, sinó evangeli. Una Església que és pecadora, per exemple quan ha estat suau amb els poders del món i quan ha estat massa burocràtica. Considera que els eclesiàstics han de parlar des de la realitat dels treballadors. No han de moralitzar, sinó formar consciències crítiques. El dipòsit de la fe no és una suma de frases, sinó l’Esperit que s’entrega i opera en homes concrets. 

L’autor recorda al nou papa, Benet XVI, que el ministeri petrí és servei. Seguint l’exemple de Pere, critica la parafernàlia que envolta la figura papal i crida a la conciliació davant la dissidència. Una Església abocada als pobres i crítica amb els poders del món, humil i disposada a perdonar, ecumènica i decidida a sortir i viure a les perifèries, abandonant la seguretat dels palaus i, en definitiva, la seguretat que dona el poder. 

El 1971 es va celebrar el Sínode de bisbes, sota el pontificat de Pau VI. Es partia del clam dels pobres i dels qui pateixen violència. Una de les primeres vegades que es parla de desigualtat i contaminació i consum. Una Església que ha de viure amor i justícia  a l’uníson. El 1968, Pau VI havia considerat a PP que “el desenvolupament era el nou nom de la pau”. Idea i desig que es va veure reflectit en el Sínode, l’últim en què els bisbes varen poder redactar un document. 

Preparació de la Va Conferència de Bisbes d’Amèrica Llatina i Carib a Aparecida, Brasil. A les anteriors, Rio, Medellín, Puebla i Santo Domingo, va preocupar successivament comunisme i protestantisme, l’Església dels pobres, els pobres però en un ambient diferent al de Medellín, i a l’última es va notar un gir cap al conservadorisme. Davant la tendència molt conservadora de la propera conferència, s’ha enviat una bateria de propostes aperturistes com escoltar el clam dels pobres i fer memòria dels màrtirs o inculturar la fe. Partir de la vida real, no de l’angelical.

Involució i integrisme, quelcom recurrent al sí de l’Església. Doctrina i jerarquia i sacralitat del poder per sobre de democràcia. Un missatge cristià reduït a la por i al conformisme. Un integrisme que treballa a l’ombra, intentant amagar el poder del qual gaudeix. Aliança entre poder espiritual i poder mundà i una manca de confiança en la veritat. L’àrea teològica de CiJ proposa analitzar els integrismes actuals i algunes formes de progressisme. 

Davant les reticències amb que algunes diòcesis reben els nomenaments episcopals, aquest Paper de CiJ fa un repàs històric de la qüestió. Els primers segles, el càrrec era electiu. El Concili de Constança, principis del XV, així ho ratificà en un decret encara vigent. Però el sistema estava viciat per nepotisme, simonia i regalies. El nou Dret Canònic estipularà que el papa nomena bisbes o confirma els ja elegits. L’Església s’ha de guiar per la comoditat o pel risc a  l’hora de nomenar bisbes?

L’any 2013 ha estat un any difícil per a milions de persones al nostre país i també per a milions de persones en llocs tan apartats com ara Filipines, Nigèria, Síria, Mèxic, República Centreafricana… Les víctimes en la seva diversitat d’històries i de presències continuen sent el lloc des d’on fer balanç d’un nou any. Per a això assenyalem quatre fites que ens semblen rellevants.