Doctrina Social de l'Església

Dejunis solidaris, resistir la seducció de les marques, acollir a l'estranger o feminisme són algunes de les propostes que aquest quadern oferta. El lector sabrà escollir les que més li convinguin i, sobretot, a l'escolta de l'Esperit, trobarà altres més pertinents. Cadascú ha de saber obrir-se a l'Esperit per trobar la voluntat de Déu sobre ell. Procurant no mirar els mals exemples d'un altre com a excusa, sinó més aviat els bons com estímul. Amb tot, potser convé un aclariment abans de concloure. Aquest Quadern va dirigit expressament als cristians.

Aquest no és un quadern per ser llegit d'una tirada: n'hi hauria prou llegir (i reflexionar) un text o grup d'ells per dia. A través de textos signats pels papes des de Lleó XIII sobre la Doctrina Social de l'Església, no es pretén donar solucions tècniques, però es vol recordar que qualsevol solució tècnica ha de posar l'home per sobre dels diners. A alguns els semblarà que no es donen solucions concretes davant d'un problema tan greu i difícil, però.

El voluntariat pot, de fet, ser parcel·lació de la vida, justificació de l’injustificable, paracaigudisme social. Pot fer mal als qui ja reconeixen trepitjada la seva dignitat, pot ser excusa i neteja de nens rics, tapaforats del sistema, simple ambulància de la història, acció irresponsable, assistencialisme paternalista i babau, i compensació i fugida de frustracions personals... Però tot i així, tot i que s’hagi d’exercir aquesta sospita, el voluntariat social de marginació, de manera també permanent, ha d’assumir les seves potencialitats i no perdre la seva autoestima.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així?

Una, catòlica, apostòlica i santa. Això és el que se li demana a l’Església que comença a afrontar el nou mil·lenni i segle. En aquest quadern, a través de la història de l’Església, l’autor ens convida a entendre i llegir amb calma quins són els desafiaments per a l’Església del segle XXI, tenint en compte quins han estat els errors del passat i com evitar caure-hi de nou.

Aquest quadern no té més pretensió que narrar petites històries de solidaritat. Històries d’homes i dones que han donat el seu temps, les seves conviccions, el seu fer d’una manera senzilla perquè han sentit el clam dels febles. Llegir les seves narracions ha estat una experiència de fe, hi ha notícies de Déu en aquest món, estan escrites amb altres claus que potser hem de saber desxifrar.

“L’essència de l’Església consisteix en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en la totalitat i de salvar-lo en la història, ara i aquí. L’Església hi és per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes”. Monsenyor Romero Aquest quadern no aborda els problemes bíblics o de crítica històrica sobre l’origen i fundació de l’Església, ni altres problemes morals sobre la seva reforma. Aquest quadern simplement se cenyeix al que és l’Església teològicament parlant.

En aquest quadern presentem, de la mà de Lluís Magriñà, sj, director internacional del Servei Jesuïta a Refugiats, la complexa realitat dels refugiats i la seva problemàtica. Es parteix de la noció clàssica dels desplaçats a causa dels conflictes, per veure una concepció més àmplia i que respon a la realitat actual, on es contemplen també els refugiats i desplaçats interns, els immigrants presos o les persones sense Estat.

Els catorze anys de vaques grasses no s’han aprofitat per a equiparar els nivells de protecció social espanyols als que tenen altres països europeus del nostre entorn. Ara la crisi passa factura en forma de sofriment de moltes persones i famílies.  En aquest quadern s’exposen les xifres del daltabaix, però sobretot s’argumenta la necessitat d’un canvi de mirada i de sensibilitat que activi el camí vers una societat més justa i igualitària.

El relat del bon samarità no ens diu només què cal fer respecte al proïsme, sinó que també ens indica com cal fer-ho. La narració ens proposa un itinerari pedagògic de l’acció caritativa, un full de ruta per a l’exercici de la solidaritat tremendament útil per aquells moviments de resistència global ocupats en la tasca d’esbossar el mapa d’un altre món possible, des de les víctimes.