Déu/Fe

El Centre Cristianisme i Justícia, en els dies del canvi d’any vol donar a llum el present Manifest. Altres vegades aprofitàvem aquestes festes per reflexionar sobre les tasques i els reptes pendents per a l’any nou. En aquest cas, el present escrit afronta un dels reptes més seriosos que té avui al seu davant la nostra Església, i que constitueix un repte no només per al pròxim 1988 sinó per a tots els anys futurs. Per aquest motiu el quadern ha de ser llegit com a expressió de les línies de referència per al Centre.

"Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà i el qui la perdi per Mi i l'evangeli la salvarà " (Mc 8,35). Aquesta frase és una paradoxa freqüent en Jesús, qui proclama benaurats els pobres i els que ploren, però no perquè pobresa i plor siguin criteris d'aquesta, sinó perquè ells són (i seran) posseïdors del Regne de Déu i del riure definitiu. Aquí tenim una altra vegada paradoxa i aposta. Les pàgines del quadern intenten desentranyar una mica aquesta paradoxa i aquesta aposta.

Hi ha moments en què, si ens atrevim a ser absolutament sincers, els mateixos creients podem tenir la sensació que parlar de Déu a la fi del segle XX resulta anacrònic, “passat”. Entossudir-se a seguir parlant de Déu, no és senzillament voler mantenir una relíquia d’un passat que ja no és el nostre? A més, creure o no creure en Déu, estableix alguna diferència en la vida dels éssers humans? Creure en Déu, reconèixer-lo com a tal, és guardar els seus manaments, cadascú des de la seva situació: i el seu manament no és altre que estimar com ell estima, i en això resideix tota justícia.

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats.

A finals d’octubre del 2011 el nostre planeta es troba en una situació complexa i delicada després dels atemptats de l’11S. Islam i Occident estan vivint uns moments tensos en els quals no se sap què passarà. Fonamentalisme contra Democràcia? Aquest quadern es proposa analitzar una mica aquestes dues cultures en conflicte, amb especial atenció a la nostra, atès que està escrit per occidentals i preferentment per a occidentals. No sabem com evolucionarà el conflicte. I és probable que, quan aparegui aquest quadern, hagin passat coses que ara mateix no eren previsibles.

L’autor en aquest quadern aborda un problema complex. El de la fe, la creença i la seva interrelació, així com la crisi en què es viu. La recerca de Déu, l’amor, la llibertat o el rostre de Jesús aniran apareixent a mesura que el lector vagi llegint aquestes pàgines, en les que de forma molt senzilla i propera es podrà entrar en un diàleg intern de discerniment que ajudi a avançar a tots aquells que alguna vegada hagin tingut un sentiment d’ateisme com el que va tenir la M. Àngels.

L’autor vol, a través d’aquest quadern, comunicar les seves reflexions i imatges que li serveixen per pensar i gaudir del Cel. En les seves paraules, no és més que la vida en plenitud del Regne de Déu, més enllà de la nostra història, de l’espai i del temps en què vivim la nostra vida biològica i la seva relació amb la nostra terra. Al cap i a la fi, preguntar-se pel Cel no és altra cosa que preguntar-se pel sentit i el destí últim de tot això que coneixem.

“L’essència de l’Església consisteix en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en la totalitat i de salvar-lo en la història, ara i aquí. L’Església hi és per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes”. Monsenyor Romero Aquest quadern no aborda els problemes bíblics o de crítica històrica sobre l’origen i fundació de l’Església, ni altres problemes morals sobre la seva reforma. Aquest quadern simplement se cenyeix al que és l’Església teològicament parlant.

L’autor d’aquest quadern realitza un treball exhaustiu centrat en com a partir de la Il·lustració, i per tant des de l’inici de la humanitat en l’era Moderna, la religió ha fet la seva aportació al pensament i a la societat d’avui dia. El lector pot trobar la feina una mica feixuga, per això es recomana una lectura tranquil·la i concentrada. Arran del Segle de les Llums, la religió va ser apartada del seu paper predominant en tots els àmbits i la raó li prenia el seu lloc. Veurem com això va afectar el pensament modern.

Aquest títol pot semblar estrany. Però són també estranyes a Occident les contínues referències de George W. Bush a la Bíblia, a la religió, a Déu com a garantia pública de les seves decisions. A Occident és inusual que un president confessi que ho és per exprés designi de Déu, que les sessions d’un Consell de Ministres comencin amb una estona d’oració o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin perquè els treballadors puguin assistir a sessions d’estudi de la Bíblia.