Alternatives al capitalisme

“El mercat i la competència s’estan destruint en la mesura que es consoliden els enormes monopolis que estan sorgint davant els nostres ulls. Mentre discutim amb els apologistes del mercat, no ens ocupem dels que l’estan destruint”. L’autor en aquest quadern presenta una sèrie de reflexions intentant reconduir l’atenció dels crítics al fenomen principal. Aquest quadern és només un inici, el balboteig d’una reflexió que està començant a fer amb alguna claredat. Tracta de concentrar no en el que es diu, sinó en el que està realment passant. Els canvis que s’estan donant en les empreses, i per tant en l’organització de l’activitat econòmica general, són molt importants. Els canvis en les dimensions de les empreses, el seu abast, objectius, organització, influx en el treball, relacions amb la societat són tants i tan grans que estan fent que el sistema capitalista, tal com l’hem conegut des de 1945 fins més o menys 1995, canviï profundament, “muti” en el sentit dels biòlegs.

Sovint experimentem impotència davant les situacions d’injustícia i dolor que pateix la majoria de la humanitat. Voldríem fer “alguna cosa”, però no sabem “què”... Aquestes pàgines pretenen ser pistes de reflexió i actuació: sense voler esgotar totes les possibilitats, suggerim estils, hàbits i actes transformadors, “dissidents”, que apunten cap a altres maneres de pensar i viure, d’estructurar les nostres relacions personals, socials i internacionals. Suggerim des de la ferma esperança que aquest món nostre pot canviar (almenys una mica), i des de la convicció que el major obstacle als canvis no és la complexitat innegable dels problemes, sinó la resistència interessada dels poderosos; però som també conscients de la prudència i la humilitat necessàries davant les grans dificultats amb què ens enfrontem. Les paraules són teoria, i no són res més fins que no es fan vida. Les paraules d’aquest quadern no seran res si no es fan vida, si no es reflexionen, es comparteixen, s’experimenten, i així podran contribuir a gestar una nova realitat, una manera diferent de viure, més humana, més digna, més evangèlica.

Qui són i a què es dediquen aquestes dues entitats sorgides en el pacte de Bretton Woods? Quina influència tenen en els països del sud? Quin paper juguen en el desenvolupament? Aquestes i altres qüestions poden ser llegides a les pàgines d’aquest quadern, que aborda dues institucions que van ser creades en un món que ja no existeix. De manera directa, s’exposaran reformes necessàries perquè els més de mil milions de pobres d’avui dia puguin ser beneficiats per aquestes dues institucions.

Una crítica constructiva i reflexionada sobre la modernitat serà el que els lectors es trobaran de la mà de l’autor i de diversos pares de la Il•lustració convidats a escena. Gràcies a Rousseau i Montesquieu, i altres fonts, aquest quadern analitza la Il•lustració o la Modernitat –l’autor els considera sinònims- i intenta qüestionar la vinculació mecànica entre raó i llibertat d’una banda, i progrés de l’altra.

Aquest quadern gira entorn del concepte nou de “capitalisme real”, que justifiquem amb el mateix argument que s’utilitzava per distingir el socialisme teòric, més estètic i moral, del socialisme real, perfectament immoral, de la Unió Soviètica. El capitalisme no és el que diuen els llibres d’economia sobre el mercat lliure, sinó aquesta lluita per prevaler en el mercat en què estan immerses totes les empreses, grans i petites. Aquest capitalisme afecta tots els àmbits de la vida social. Aquí només hem triat quatre aspectes: la pobresa al món, el comerç internacional, l’emigració i l’ecologia. Amb cadascun volem mostrar com el capitalisme real determina, o almenys condiciona, resultats socialment inacceptables que han de ser corregits per la intervenció de la societat civil i, en nom seu, per “l’estat real” (i no el “teòric”) i les altres administracions públiques “reals”.

En el breu període que va de 2000 a 2003, gairebé la totalitat deles grans companyies farmacèutiques van passar pels tribunalsdels EEUU, acusades de pràctiques fraudulentes. Quines són aquestes actuacions? Qui en rep les conseqüències?Què mou a les companyies farmacèutiques a actuar així? Quinesrespostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal quees produeixin encara? En aquest Quadern estudiarem les estratègiesactuals d'aquesta indústria i l'impacte directe que aquestesestratègies tenen en la manera com concebem la salut i la malaltiai en els recursos que tenim per promocionar l'una i prevenir o guarirl'altra.

Aquest quadern és una reflexió sobre les identitats socials i col·lectives. Es parteix d'una anàlisi del nostre món dividit, tot veient l'arrel de les fractures socials, i proposant, com a possible solució, la recuperació de les formes comunitàries. El capítol central indica com han de ser en el segle XXI les comunitats que poden donar identitat als individus. Finalment, es fa una breu reflexió sobre què pot aportar el cristianisme al debat per crear una societat més comunitarista. 

La propietat no és un robatori, sinó un «existencial humà». Però aquest tret tan humà ha esdevingut mil vegades un robatori gràcies a una ideologia que partia tant de l’absolutesa amb què s’afirma l’ésser humà en la Modernitat i en la seva capacitat de domini, com dels discursos legitimadors del propietarisme, particularment del de Locke. Deslegitimar aquesta ideologia és, doncs,  una de les tasques més importants i més urgents.  La visió cristiana de la propietat  que es proposa en aquest quadern, ofereix una oportunitat amb la vista posada a trobar nous camins ètics en un món menys injust.

Sens dubte vivim un moment de crisi, un moment idoni per preguntar-se quin tipus de societat i de món volem construir. Moment, en definitiva, en el qual se’ns exigeix la lucidesa necessària per saber percebre les possibilitats emergents que podem trobar en la realitat present. Les crisis són, doncs, un toc d’atenció per canviar de rumb i edificar un món sobre unes altres bases. En aquest quadern s’apunten quines poden ser aquestes bases i el paper que les religions haurien de jugar en la construcció d’un nou ordre mundial.

Aquest quadern és una crida d’atenció urgent i necessària sobre la realitat que viu més de la meitat de la població del món. Malgrat que la forma de vida urbana se’ns imposa, malgrat que cada vegada més ens costa pensar què hi ha rere de cada producte que comprem en  qualsevol gran cadena de distribució... No obstant, 3.000 milions de persones segueixen produint els aliments que permeten sobreviure el 70% de la població mundial.