Alternatives al capitalisme

A través de l'escrit d'Ildefonso Camacho, arran d'un debat sobre el tema del títol, introduïm aquest debat amb l'aportació conclusiva de JI González Faus. Abordant el problema des de la visió social, amb un reflex de l'opinió popular en què el sistema apareix injust i discriminatori. Coneixerem les opinions dels autors respecte al futur de l'Estat de Benestar i la creixent crítica al neoliberalisme

Els fracassats sistemes de l'Est, no van intentar resoldre problemes que nosaltres ni tan sols hem volgut abordar? Va haver-hi a l'Est realitzacions parcials o moments de la seva evolució que puguin conservar el seu valor malgrat el fracàs global? Quins serien aquestes parcialitats i per què es van frustrar aquells moments? Són preguntes que giren totes al voltant d'aquesta altra més àmplia: la decisió d'unes realitzacions, suposa la inexistència d'uns valors?

Davant l'actual crisi de l'esquerra, cal deixar clar que la lluita per suprimir la barbàrie i assolir la fraternitat humana és molt anterior a l'existència de l'esquerra com a tal. Aquesta lluita prosseguirà amb el nom o sense el nom d'esquerra, marxisme o socialisme, mentre hi hagi col·lectius d'humans que es rebel·lin contra l'explotació, l'opressió, la injustícia i l'empobriment d'uns éssers per altres éssers. L'important no és, doncs, si té futur el socialisme, si aquest serà marxista, postmarxista o antimarxista.

En aquest quadern tenim la possibilitat d'endinsar-nos en la història de l'Estat de Benestar i els seus orígens, així com quines han estat les diferents transformacions en que s'ha vist afectat en diferents àmbits com el treball, la família o l'escola entre d'altres. Seguidament, portant a col·lació la crisi viscuda a finals dels 80, l'autor exposa quines dificultats troba i el sorgiment i enfortiment del Neoliberalisme i Neoconservadurisme, finalitzant amb reptes per al futur.

És la democràcia econòmica una forma eficaç de socialisme? Ens atrevim a publicar un treball provocador, enmig de la nostra societat que sembla haver acceptat a ulls clucs els mecanismes de l'economia capitalista neoliberal. Al lector li tocarà jutjar fins a quin punt són viables aquestes propostes. Bàsicament oferim alternatives raonades en el debat actual, on el socialisme sovint apareix mancat dels aires utòpics que han motivat sempre la seva història.

A través d’un amè testimoni, aquest quadern introdueix un text sobre l’economia neoliberal d’Amèrica Llatina enviada als jesuïtes d’aquest continent incloent-hi aquells que viuen a Cuba. Tot això per plantejar quin ha de ser el futur d’aquella illa i si el neoliberalisme és l’única solució per orientar l’economia d’un país en plena crisi.

On apareixen les fal·làcies religioses del mercat?: fonamentalisme, dogmatisme, absolutització... idolatria. Parlar d’idolatria és parlar de l’ídol que exigeix sacrificis humans. I els sacrificis humans són el més oposat a la idea del Déu bíblic. Si en les tres primeres pàgines el lector se sentís una mica perdut, que no tingui por i segueixi endavant. Esperem que cada vegada hi anirà entenent més i que, una vegada acabat el quadern, li serà fàcil si vol rellegir aquelles pàgines inicials.

El 1995 gairebé el 14% de la població dels Estats Units estava sota el llindar de la pobresa. Aquest quadern desglossa de manera exhaustiva la cara o cares de la pobresa als EUA, s’invoquen les seves arrels per acabar concloent i qüestionant el sistema capitalista americà. Amb el seu individualisme, la seva inclinació a competir i superar els altres, les seves ànsies de triomf personal, els americans no ofereixen idees per a esforços col·lectius ni empreses societàries, com necessitem per superar la crisi social d’Europa.

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns.

n aquest quadern es presenta un altre repte més per al segle XXI: el del treball. El repte del treball a les portes del 2000 és enormement ampli almenys per dues raons. La primera, pràctica: tal com tenim organitzada la societat, la societat capitalista, per a la majoria de persones el treball és el camí normal i generalitzat d’accedir a uns ingressos amb els quals atendre les necessitats individuals i familiars. La segona raó de l’amplitud del repte és més conceptual: què és treball?, a quin tipus de treball ens estem referint?