Alternatives al capitalisme

L’economia capitalista és una necronomia, una economia contra la vida. Però aquest missatge té difícil encaix en unes comunitats (també en les cristianes) en les quals predominen (predominem) dones i homes de vida i mentalitat burgeses, a qui, en general, el capitalisme ja ens va bé. Afrontem, per tant, un problema de conversió, de canvi profund dels nostres cors, de metànoia. Que en termes sociològics exigirà desclassament (abandonar l’horitzó de futur burgès) i en termes econòmics decreixement i justícia global.

Aquest quadern s’ha escrit amb l’objectiu de completar el tractament del tema indicat en el títol i que l’autor ja ha anat fent al llarg dels anys en altres publicacions com el llibre Vicarios de Cristo: los pobres on fa un recorregut per tota la tradició cristiana des del segle I al XX. Aquí es centra en el Nou Testament (excloent els evangelis), i sobretot en aquells escrits que més referència fan a aquesta qüestió.

Els desafiaments socials i mediambientals a què hauran de fer front les nostres societats al llarg dels propers anys ens obliguen a repensar el model de societat on hem de viure. En aquest text proposem passar d’estats centrats en el benestar dels ciutadans a models del bon viure, on les persones puguin desenvolupar un model de vida harmònic tant amb l’ecosistema com amb la resta d’éssers humans, models que incorporin, per exemple, la recuperació dels béns comuns i el valor de la frugalitat.

La pandèmia de la COVID-19 ha generat un xoc social, polític i econòmic global de conseqüències encara imprevisibles aguditzant els problemes d’un món desigual, plutocràtic, polaritzat políticament, atomitzat socialment i mediambientalment inviable. És per això, que l’autor convida a aprofitar aquest “minut de lucidesa” que ens ofereix la pandèmia per aprofundir en alguns aprenentatges essencials com, per exemple, el d’adonar-se que el treball pel bé comú i les cures és el que sosté la vida.

En paraules de l’autor d’aquesta selecció de textos, el llibre Capital e ideología que T. Piketty va publicar recentment suposa “una història de l’economia des del punt de vista de les desigualtats, sempre a la recerca de la justícia social”. A partir d’aquest interès personal, González Faus elabora aquesta antologia de textos aplicant el clàssic esquema de “veure, jutjar i actuar”. La selecció constitueix una invitació a entrar en el pensament de l’economista francès i a acompanyar la lectura complerta del llibre. 

A ningú se li escapa que el mercat, com a mecanisme de distribució de recursos, ha colonitzat nombroses parcel·les de la nostra societat. Des de la cura dels infants i les persones grans fins a la presència en àmbits com l’educació i la sanitat, la sensació és que l’expansió del mercat és difícil de parar. Aquesta situació ja va ser prevista a mitjans del segle passat per Karl Polanyi, mentre advertia de les conseqüències socials d’aquesta mercantilització.

Tot el sistema capitalista ha funcionat amb una idea força: la necessitat d’un creixement econòmic expansiu i constant. Un creixement sense límits que s’ha convertit en un imperatiu per poder aconseguir el màxim benefici. En aquest quadern s’intenta esbrinar què tenen en comú les propostes d’alternatives socials i econòmiques de caràcter ecològic i «decreixentista» que qüestionen el sistema capitalista actual. Arrel de l’encíclica Laudato si’ aquestes propostes de “viure amb menys per a viure millor” ja no haurien de ser alienes ni al pensament ni a la pràctica cristiana.

Aquest paper parla d’un somni fet realitat i d’una realitat que encara somia. El somni i la realitat d’una experiència econòmica de producció i exportació de cafè que ha permès als pobles i comunitats tzeltals maies de la zona muntanyosa del sud-est de Mèxic, satisfer les seves necessitats no sota el sinònim de submissió i explotació, sinó d’empoderament i arrelament comunitaris. Davant els qui s’entesten amb el “no hi ha alternativa” una proposta d’èxit ben concreta.

La construcció de llocs polítics no profanables passa per la defensa d’aquests llocs sagrats que havíem aconseguit aixecar, per demolir aquells que s’han convertit en habitatges insalubres i per aixecar noves llars multiculturals, sostenibles i no discriminatòries que reconeguin i acullin identitats negades. L’autor ens convida a abandonar la passivitat i a convertir-nos en arquitectes y paletes si no volem que el món acabi sent “un gran centre comercial on tota realitat llueix un codi de barres amb el seu preu”.

Jorge Riechmann, parla del segle XXI com el “Segle de la Gran Prova”, un segle on ens hi podem jugar el futur del planeta i la supervivència com a espècie. Davant d’això, des de la filosofia, la teologia i l’ecofeminisme,  els autors es plantegen si és possible endegar un curs civilitzador diferent, que cerqui altres metes i fomenti uns altres valors: acollir l’estrany, tenir cura del que és fràgil, fer les paus amb la natura i acceptar-nos  com els éssers vulnerables  i mortals que som.