Romeros d'Amèrica

11
Col·lecció Virtual
Data de publicació: 
Abril 2016

L’evangeli parla de l’oportunitat de «treure del seu tresor coses noves i coses velles». Així passa amb la teologia de l’alliberament: no va néixer cap al 1968 com s’acostuma a dir; havia nascut el s. XVI espanyol amb la disputa entre Bartolomé de Las Casas i Ginés de Sepúlveda. I es va gestar gràcies a un grup de bisbes, predecessors de Monsenyor Romero, que es van jugar la vida en defensa de l’indi, quan la conquesta d’Amèrica per part dels espanyols. A partir d’un treball sobre el llibre d’E. Dussel, El episcopado latinoamericano y la liberación de los pobres (México, 1979), José Ignacio González Faus escriu aquest quadern com a homenatge a l’arquebisbe màrtir de San Salvador, amb el desig de que aquest autèntic patrimoni de la humanitat (i de l’Església) no es vegi destruït, no ja per algun Estat Islàmic, sinó per la nostra desmemòria.

Autor/a

Jesuïta. Membre de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia . Entre les seves obres, cal esmentar La humanidad nueva. Ensayo  de cristología  (1974); Acceso a Jesús (1979) o Proyecto de hermano, Visión creyente del hombre (1989). Els seus darrers llibres son El rostro humano de Dios (2008), Otro mundo es posible... desde Jesús (2009) i Herejías del catolicismo actual (2013). Cristianisme i Justícia ha reeditat recentment (2018) la seva obra Vicarios de Cristo: los pobresÉs autor de nombrosos quaderns publicats en aquesta col·lecció. 

Ajuda'ns a difondre la tasca de Cristianisme i Justícia    Col·labora