De què serveix plorar?

quadern CJ
El dol com a crítica política

Contradient el tòpic que afirma que plorar no serveix de res, el nou quadern que acaba de publicar el centre d’estudis Cristianisme i Justícia i que porta per títol De què serveix plorar?, explora la força del plor com a eina de resistència. L’autor, José Laguna, afirma que, en el context actual de globalització neoliberal indolent, l’expressió pública del patiment constitueix una crítica política imprescindible. I això passa perquè quan plorem no tan sols descobrim als altres la nostra aflicció interna, si plorem al costat d’uns altres i per uns altres podem convertir el plor en un signe d’empatia, protesta, crítica, clam o resistència.

De fet, hi ha una certa tendència a amagar el plor, a invisibilitzar-lo. Sembla que no interessi mostrar les febleses i debilitats i encara menys que aquestes aflorin en la societat. De tota manera aquest llenguatge emocional que expressa una vivència interior té una gran força com a llenguatge polític. Si ens aturem a plorar el sistema queda en evidència i se sent qüestionat, per això no interessa. 

Ara bé, en la nostra societat hiperaccelerada, tenim temps per aturar-nos i plorar? Tot i que no acostuma a ser massa habitual és un acte fonamental. Tots els patiments mereixen ser plorats. I a cops ens costa fer el dol. Si no el fem tenim un dolor social mal resolt. 

Com podem transitar del lament individual al clam col·lectiu? 

El cos plora individualment, però hi ha un plor col·lectiu o situacions que ens fan plorar col·lectivament. Durant l’èxode, el poble jueu tenia un clam i Déu va decidir intervenir de manera alliberadora. El plor col·lectiu és alliberador. 

Quan el plor personal es col·lectivitza crea causes comunes i aquí comença el procés de la denúncia política i la transformació social. 
 

El quadern i l’autor

José Laguna és teòleg, músic, pedagog i membre de l’Àrea teològica de Cristianisme i Justícia. Ha escrit en aquesta col·lecció diversos quaderns: I si Déu no fos perfecte? Cap a una espiritualitat simpàtica (quadern n. 102, octubre 2000), De l'alliberament a la inclusió? (quadern n. 127, setembre 2004), Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat (quadern n. 172, febrer 2011), Ai de vosaltres! Distopies evangèliques (quadern n. 181, setembre 2015), Trepitjar la lluna. Escatologia i política (quadern n. 195, setembre 2015),  Acollir-se a sagrat. La construcció política de llocs habitables (quadern n. 210, setembre 2018) i Vulnerables, la cura com a horitzó polític (quadern n. 219, setembre 2020)

Ara ens ofereix De què serveix plorar? El Dol com a crítica política (quadern n. 230)

El podeu descarregar en català i castellà

[Fotografia de Ramon Garcia Roig]