cultura i justícia"
El déu de Bush
Aquest títol pot semblar estrany. Però són també estranyes a Occident les contínues referències de George W. Bush a la Bíblia, a la religió, a Déu com a garantia pública de les seves decisions. A Occident és inusual que un president confessi que ho és per exprés designi de Déu, que les sessions d’un Consell de Ministres comencin amb una estona d’oració o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin perquè els treballadors puguin assistir a sessions d’estudi de la Bíblia. El discurs religiós, sempre present en la vida pública nord-americana malgrat la separació de poders establerta per la Constitució després de la independència el 1776, s’ha incrementat en els últims anys. Aquest quadern analitzarà el component religiós en la història dels EUA i el seu actual president, G.W. Bush.