La violència en el món islàmic

240
Papers
Data de publicació: 
Novembre 2017

L’islam serà la religió que més creixerà en els propers quaranta anys, i tot i això, viu immersa en una profunda crisi que té en la violència un dels elements més visibles i preocupants. En aquest context és lògic preguntar-nos, fins a quin punt la violència forma part de l’islam; fins a quin punt la justificació que en fan els grups més fonamentalistes pot o no recolzar-se en l’Alcorà; fins a quin punt és possible pensar en una reinterpretació dels textos i de la mateixa història que permeti una vivència pacífica de l’islam en ple segle XXI. Almenys tan pacífica i positiva com ho és la vida de la majoria de creients musulmans.

Autor/a

Jesuïta. Professor a la Facultat de Teologia de Granada (Universitat Loiola) i director de la seva Càtedra Andalusa per al diàleg de Religions (CANDIR). Llicenciat en filosofia per la UB. Llicenciat en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctorat en Estudis Islàmics per l´EPHE (Sorbona de París) amb una tesi sobre el místic sufí Ibn´Arabî. Ha realitzat llargues estades a la majoria de països islàmics de la Mediterrània, especialment a Egipte (3 anys). Ha publicat a la col·lecció Quaderns CJ de Cristianisme i Justícia a la seva  <i>Fonamentalisme</i> (maig de 1997), <i>Vides Itinerants</i> (desembre de 2007) i <i>Islam, la mitja lluna… creixent </i> (gener de 2016), així com diversos Papers CJ com «Coronavirus: una sola humanitat, una vulnerabilitat compartida» (maig de 2020) o «Palestina: la reivindicació impossible» (juny de 2021), entre d'altres.

Ajuda'ns a difondre la tasca de Cristianisme i Justícia    Col·labora