Colòmbia: Cinc anys dels acords, cinc anys de pau?

El 8 de novembre es va realitzar la segona sessió del cicle Els dilluns dels Drets humans, que pretén tractar una vegada al mes una qüestió d’actualitat sobre la realitat dels drets humans a casa nostra. El tema d’aquesta sessió va ser l’acord de pau de Colòmbia, cinc anys anys després de la signatura entre les FARC i el govern. L’acte va comptar amb la moderació d’Isabel Galí, periodista de la secció d’internacional de TV3, María del Rosario Vázquez, membre del Node Catalunya de suport a la Comissió de la veritat de Colòmbia, i Thais Aloma Ruiz, membre de l’Associació Nacional de Dones Colombianes. 

Primer va intervenir María del Rosario Vázquez, que va fer un repàs de les dificultats en les negociacions de l’acord. D’entrada, durant anys, el no reconeixement per part dels diferents governs de l’existència d’un conflicte armat, fet que la societat civil sempre va reivindicar. Va esmentar els principals problemes del país: la lluita per la tinença de terres, el territori i les riqueses naturals. Tot plegat, amb governs incapaços d’establir sistemes de protecció que protegissin la societat civil. María del Rosario Vázquez va esmentar també els sis punts clau de l’Acord de Pau: la “Reforma Rural Integral”, la participació política, el cessament del foc i desistiment de les armes, la solució al problema de les drogues il·lícites, les víctimes i els mecanismes d’implementació i verificació, en el qual destaca la creació de la Comissió de Seguiment, Impuls i Verificació de la Implementació de l’Acord Final. La ponent va acabar el torn visibilitzant l’exili d’una gran part de la població, obligada a desarrelar-se del seu país, de la seva cultura i de les seves arrels.

Seguidament va intervenir Thais Aloma Ruiz, defensora de la pau. Centra la intervenció en la implementació d’allò acordat, fent una menció especial a l’intent que l’acord comptés amb un enfocament de gènere.

D’entrada, la reforma rural promesa no s’està duent a terme. El govern, inclús, desestima els canvis acordats. Tampoc hi hagut suficient participació política. Pel que fa a la fi del conflicte, hi ha una transició, però en cap cas s’ha complert els acords que es van establir. Al mateix temps s’han generat altres qüestions a tractar amb urgència, com la senyalització i l'estigmatització de les víctimes. Tampoc hi ha hagut un progrés en l’erradicació dels cultius i les drogues il·lícites; de fet, els càrtels novament tornen a entrar, desplaçant de nou les víctimes. Thais Aloma Ruiz ens transporta a la realitat que està vivint Colòmbia, on se segueix treballant pels drets democràtics, pels diàlegs i per iniciar noves negociacions amb les dissidències. Aquest treball és fonamental per construir confiança, sobretot pels combatents, qui en el seu moment van creure en la pau, però avui se senten enganyats per la manca de garanties de l’acord i tornen a agafar les armes.

Va tancar l’exposició fent una crítica a les desigualtats socials que afligeixen al país, que van de la mà amb les polítiques neoliberals que afavoreixen les grans transnacionals sobre els interessos del país, fet que provoca l’enriquiment d’unes poques famílies, a costa de l’empobriment de milions de treballadors i treballadores, sense deixar de banda les conseqüències que té pel medi ambient.

Colòmbia és un país que ha patit una guerra més de cinquanta anys i amb més de 6,7 milions de víctimes. Una guerra en la qual han estat involucrats tant l’estat com les guerrilles i els grups paramilitars d’extrema dreta. Un conflicte no només armat sinó també polític i social. Colòmbia, al mateix temps, no perd el somni d’aconseguir la pau. La societat civil no vol renunciar a la transformació social. La lluita segueix i seguirà per i per a les noves generacions per garantir-los un país on puguin viure sense por, amb equitat i justícia.

• Podeu recuperar la sessió aquí.