El conte dels senyors de les nostres vides

204

Papers

Data de publicació:

Maig 2010

Una crítica a l’actual sistema econòmic. Amb l’esclat de la bombolla especulativa, finançament i ocupació entraren en recessió. Del superàvit es passà al dèficit públic. Menys treball, menys ingressos dels estats i emissions de títols de deute públic. Bancs, molts d’ells rescatats, prestaven a interès molt alt. Els governs varen reduir despeses per tal de retallar dèficit, i els bancs es varen convertir o seguiren sent els “senyors de la història”. Però, per reduir el dèficit, per què no posar impostos a les entitats financeres?

Autor/a

Antoni

Comín Oliveres

Llicenciat en Filosofia i en Ciències Polítiques (UAB), i post-graduat en Humanitats (UPF). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel grup PSC-CpC. És professor de Ciències Socials d’ESADE (URL). Ha publicat diversos assaigs en l’àmbit de la filosofia política, de la relació entre religió i política, de crítica social i econòmica, o sobre actualitat política. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia "La igualtat, una fita pendent" (quadern 92, octubre 1999) i "Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim" (quadern 134, juliol 2005). És membre de l'equip de Cristianisme i Justícia.