Drets laborals

L’economia capitalista és una necronomia, una economia contra la vida. Però aquest missatge té difícil encaix en unes comunitats (també en les cristianes) en les quals predominen (predominem) dones i homes de vida i mentalitat burgeses, a qui, en general, el capitalisme ja ens va bé. Afrontem, per tant, un problema de conversió, de canvi profund dels nostres cors, de metànoia. Que en termes sociològics exigirà desclassament (abandonar l’horitzó de futur burgès) i en termes econòmics decreixement i justícia global.

L’atur (sobretot el de llarga durada), la temporalitat i els sous baixos són els tres pilars sobre els quals es fonamenta la precarietat laboral al nostre país, una precarietat que de retruc suposa la porta d’accés a la precarietat vital. I aquí rau la seva gravetat. Una porta que per a molts, una vegada travessada es converteix en porta tancada i sense retorn, i que per a molts altres és una porta d’entrada i sortida permanent del mercat laboral. Una porta, en definitiva, que condueix una bona part de la població a una situació gairebé irreversible de pobresa i exclusió. 

Cristianisme i Justícia ha vist passar, des de la seva creació, molts canvis en la vida econòmica i social, molts canvis en el món del treball, moltes reformes de la normativa laboral, i seguirà molt atent a l’anàlisi i la reflexió de com abordar les noves realitats i de com buscar alternatives i efectuar propostes dirigides a millorar la situació d’una part gens menyspreable de la població que corre el risc de quedar «exclosa» si no s’adopten les mesures polítiques, econòmiques i socials que calen per evitar-ho.

A ningú se li escapa que el mercat, com a mecanisme de distribució de recursos, ha colonitzat nombroses parcel·les de la nostra societat. Des de la cura dels infants i les persones grans fins a la presència en àmbits com l’educació i la sanitat, la sensació és que l’expansió del mercat és difícil de parar. Aquesta situació ja va ser prevista a mitjans del segle passat per Karl Polanyi, mentre advertia de les conseqüències socials d’aquesta mercantilització.

Mitjançant una carta adreçada als immigrants se’ls avisa que es poden trobar amb el rebuig dels treballadors autòctons, que els veuen com a competidors, i que, possiblement, vindran  amb la idea que a Europa es faran rics i es trobaran que això tan sols és un somni.  Si després d’informar-se decideixen venir cal que s’integrin i no formin guetos, això sí, sense perdre la seva identitat i la seva religió i acceptant els ideals que es deriven dels Drets Humans, drets que no sempre són respectats pels europeus.

Què s’ha fet dels drets dels treballadors a les grans empreses de les economies més avançades? Wal-Mart i McDonald’s no contemplen que els seus treballadors puguin sindicar-se. Com elles, altres multinacionals molt “respectables”. No prou contents amb el que fan les seves empreses, els Estats Units intenten imposar el seu model laboral a la resta del món. Tant ells com la Xina, i d’altres països, intenten anorrear uns drets laborals que tant varen costar assolir. I els treballadors a la pitjor de les presons: la por. Por a la desocupació, fonamentalment. 

[Quadern sense traducció al català]El tema del sindicalismo siempre es de actualidad y siempre es polémico. En estos momentos en que la crisis económica y social reviste caracteres muy específicos, lo es aún más, no sólo en los países de mercado libre sino también en los países que se rigen por una economía planificada. Creemos que la reflexión del autor, precisamente por su concisión y valentía, constituye una contribución muy valiosa para el enriquecimiento del debate sindical.

Aquest quadern és el resultat de la síntesi d'un treball de seminari. Intentar oferir solucions globals i definitives al problema de l'atur pot ser una pretensió il·lusòria i ingènua. En som conscients. Però la magnitud i complexitat del fenomen de la creixent desocupació planteja la necessitat de la recerca de solucions amb el màxim rigor i urgència possibles.

El tema és tractat des de diferents òptiques d'acord amb les experiències de cada un dels autors del quadern. Ramir Pàmpols posa l'accent en les seves vivències més sentides, plenes de coherència. “Sento la divisió interior que es produeix quan intento conciliar dues cultures, dos mons: el del meu origen familiar i la seva prolongació en la Companyia, i el d’adopció, consistent en la incorporació al món obrer, al seu estil de vida i de pensament i sobretot d’acció”.

La lectura apassionant i apassionada d’aquests testimonis, tot i ser molt diversos ja que són personals, ens acosten molt millor a la realitat que qualsevol reflexió teòrica. Per això, aquest quadern completa el que es va publicar en el nº 17 d'aquesta mateixa col·lecció: Capellans obrers. Entre l’Església i el Regne. Els tres itineraris personals -Manolo, Sisco i Ramiro- conflueixen en uns trets comuns que són com el substrat més profund del seu testimoni de fe dins del món obrer.