Democràcia i participació política

El títol d’aquest quadern posa de costat dues paraules, democràcia i cultura, que es donen suport mútuament com caminants esgotats a mig camí. El cansament de la primera paraula és degut al fet que designa una realitat desfigurada, erosionada en els seus fonaments per la globalització econòmica, el poder de les grans empreses, la tecnopolítica i el populisme. La segona perquè ha perdut manxa crítica i utòpica en deixar de ser un noble ideal i un antídot contra el poder i passar a ser vassalla seva.

En aquest quadern l’autor recull la resposta que ha generat la Covid-19 en la classe política i econòmica i les conseqüències que són el preludi de crisis futures. Perquè, més enllà de la pandèmia, es necessari abordar amb urgència els aspectes del nostre sistema social i econòmic que caldria posar en qüestió, per preveure i evitar que nous episodis com el que estem vivint es tornin a produir en un futur no gaire llunyà.

Fa més de deu anys que a Espanya es parla, en ambients acadèmics i especialitzats, del populisme punitiu, del renaixement del dret penal de l’enemic, de la criminalització de la protesta i de la dissidència, de l’expansió del dret penal d’excepció.... Aquest Paper ens adverteix de les conseqüències que això està tenint sobre l’exercici dels drets i les llibertats i en definitiva sobre la democràcia.

Per tal d’esbrinar quin partit votar, el Paper intenta determinar les diferències entre dreta i esquerra. A més a més, si hi ha o no identificació amb un nacionalisme espanyol o un nacionalisme perifèric, concepte i pràctica de la democràcia, major o menor sensibilitat davant  els més febles o com s’afronta la crisi climàtica. Estableix que cal desconfiar del que es diu durant les campanyes electorals. El més important és calibrar com han governat els partits, sempre que sigui possible.

Pere Casaldàliiga, amb motiu del 20è aniversari de la mort de “San Romero de América”, parla a l’UCA de San Salvador sobre neoliberalisme, mundialització i solidaritat. Urgeix impregnar de solidaritat el procés de globalització per tal que aquesta estigui al servei de l’ésser humà, acabant amb la injustícia de la desigualtat. Cal avançar cap a un sol món, amb una opció radical pels pobres. Advoca Casaldáliga per una esperança transformadora, històrica i escatològica. Acaba la seva al·locució citant Romero com el sant dels catòlics, dels protestants i, fins i tot, dels ateus. 

La política i els polítics han perdut credibilitat, fins a ser considerats un problema per la ciutadania. Manca de propostes, grolleres desqualificacions i mentides com a forma d’exercir el poder. Es passa del servei als ciutadans a servir-se dels ciutadans. Cal informar-se i mantenir l’esperit crític. La proposta de CiJ és esperit de servei, participació ciutadana i el Parlament com a espai de diàleg i debat. Paral·lelament, el FSM de Porto Alegre planteja una alternativa a l’actual ordre mundial. 

No es tracta de sobredimensionar el 15-M, però tampoc d’observar-lo amb una desconfiança injustificada o amb una exigència excessiva. Creiem que és important analitzar la rellevància social i política d’un moviment que, segurament, en perspectiva històrica, està tenint un important protagonisme en aquest canvi d’època en el qual ens trobem.

Els textos recollits en aquest quadern constitueixen els materials desenvolupats en una taula rodona del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, amb certes pretensions interdisciplinàries. En primer lloc es va presentar el testimoni d'un biblista i, en segon lloc, l'anàlisi d'un especialista en temes de guerra.

Luis de Sebastián va ser professor d'Economia a ESADE i durant molts anys va ensenyar a la Universitat José Simeón Cañes, de San Salvador (El Salvador), de la qual va ser vicerector. Aquest quadern recull la classe que va impartir al centre d'estudis Cristianisme i Justícia el 14/11/985. “Cap a una ètica de l'entrada a la CEE” va constituir l'enunciat base, desenvolupat amb gran claredat en els següents punts: Espanya, explotadora d'altres pobles?: Espanya i el Tercer Món en entrar a la CEE; Venda d'armament i la tecnologia de doble ús, i El deute d'Amèrica Llatina.

Davant l'actual crisi de l'esquerra, cal deixar clar que la lluita per suprimir la barbàrie i assolir la fraternitat humana és molt anterior a l'existència de l'esquerra com a tal. Aquesta lluita prosseguirà amb el nom o sense el nom d'esquerra, marxisme o socialisme, mentre hi hagi col·lectius d'humans que es rebel·lin contra l'explotació, l'opressió, la injustícia i l'empobriment d'uns éssers per altres éssers. L'important no és, doncs, si té futur el socialisme, si aquest serà marxista, postmarxista o antimarxista.