Cristologia

Iniciem aquesta sèrie Apunts d’espiritualitat amb aquest primer text: una oració inspiradora i alhora programàtica de Pedro Arrupe, Pare General de la Companyia de Jesús (1965-1983), que es troba al final de la conferència «La nostra manera de procedir», impartida a Roma el 18 de gener de 1979. Es dirigia als jesuïtes d’arreu del món amb la finalitat d’ajudar a tornar a les fonts del propi carisma i a adaptar-se a les canviants condicions dels temps. Continua sent avui un text suggerent i vàlid per a qualsevol persona que desitgi concretar el seguiment de Jesús avui.

El cristianisme, que és seguiment de Crist, consisteix en una vida, tota, convertida en un veritable culte. I no es redueix als actes pròpiament religiosos, com la pregària o els sagraments, sinó que tota l’existència del cristià s’ha de convertir en un manera de viure per a Déu. La secularitat, entesa com la condició humana i mundana de la nostra vida, és la substància del viure cristià. Per a prendre consciència d’això, dues contemplacions ignasianes (la de la vida oculta de Jesús i la Contemplació per aconseguir amor) ens hi poden ajudar: contemplant els anys de vida normal i corrent de Jesús contemplem una manera simplement humana de viure oberta al Pare enmig de la gent; en la Contemplació per assolir amor disposem d’una mistagògia per viure l’opacitat del que és humà i mundà amb tota la riquesa mística de la humanitat de Crist. Viure aquestes dues meditacions coma una de sola, és el que ens proposa aquest quadern.

Davant els inferns de la violència, l’opressió i la repressió, la víctima oprimida sembla no tenir altra escapatòria que la de la “l’acció-reacció” (fight) o el silenci submís (flight). En aquest quadern s’explora la tercera via de Jesús, que escapa a la comprensió d’aquestes dues opcions. La via de la noviolència activa (NOVA) que exigeix de lucidesa i creativitat, fe i constància. Una proposta que entronca amb una llarga tradició bíblica però que en el context de la nostra societat adquireix tot el seu sentit. [A més de la traducció al castellà i a l'anglès que podeu trobar en aquesta web, el text ha estat també traduït a l'alemany, el podeu trobar en aquest enllaç]

Sovint, arribem als Exercicis pensant en nosaltres mateixos, potser fins i tot una mica preocupats davant d’allò que preveiem com un nou examen a la nostra vida. Si és aquest el teu cas segurament t’alleujarà saber que en els punts per la pregària que aquí trobaràs, el centre no som nosaltres, sinó Jesús, i més concretament el Jesús que ens presenta l’evangeli de Lluc.

Hem recollit en aquest Paper les paraules que va pronunciar el bisbe de Tànger Santiago Agrelo durant la inauguració del curs 2015-2016 de Cristianisme i Justícia. Paraules profètiques de denúncia d'unes fronteres que han obert ferides en el cos dels pobres i en el cos del mateix Crist. Una invitació a atansar-nos a aquesta realitat maltractada des de la llum de la fe.

El present quadern surt a la llum després de la pel·lícula de Scorsese L’última temptació de Crist, que va tenir gran ressonància en els mitjans, i aquesta Cristologia elemental, que d’elemental no té res, tracta de compondre una espècie de “cristologia mínima” o fonamental, a més amb la vehement sospita que si els quatre punts de què consta haguessin romàs vius en la predicació i en la transmissió de la fe, no s’haurien produït fenòmens com el film de Scorsese, tan reactius. El quadern assenyala quatre punts com a eixos i tesis que desenvolupa: 1. El Jesús al qual els cristians confessen com “el Fill del Déu viu” era plena i veritablement home com nosaltres; 2. Jesús va viure polaritzat per la idea del “Regne de Déu”; 3. Jesús va morir perquè els poders religiosos i polítics de la seva època es van sentir amenaçats”; 4. Jesús va tenir l’experiència i convicció de la força i la validesa de la seva causa.

No són llunyans encara els anys en què entre els catòlics es creia que extra Ecclesiam nulla salus (fora de l’Església no hi ha cap salvació), sense deixar-nos interpel·lar massa pel fet que les esglésies protestants i ortodoxes consideressin que fóssim nosaltres els extraviats. Un “nosaltres” inqüestionat i inqüestionable, oposat a uns “altres” sempre menyspreables -o amenaçadors. Hi havia -i encara hi ha- molt d’instint tribal en aquesta actitud. Una catolicitat (del grec “kata holón”, que significa “segons el tot”, “segons la plenitud”) realment problemàtica, ja que quedava limitada no només als confins de la religió cristiana, sinó tan sols a una de les seves possibles interpretacions, i es vivia sense cap problema aquesta immensa exclusió, aquesta contradicció amb la mateixa denominació. Aquest quadern intenta il·lustrar el que han estat els problemes de l’instint tribal, segons el qual el sentiment de pertinença a un grup tendeix a ser excloent dels altres, i la recerca cap a una progressiva ampliació de l’horitzó de fraternitat mundial. El diàleg interreligiós -com tot altre diàleg- és fonamental perquè és una actitud “teologal”, és a dir, és camí de participació en aquesta manera de ser de Déu: obertura sense límit, èxtasi continu, un permanent “perdre’s” d’un mateix en l’altre, un buidar-se de si per possibilitar l’existència dels altres

A través de quatre testimonis, el record de Jesús es revela com una veritable sacsejada a la religiositat humana i un autèntic debat sobre Déu. Jesús sembla haver parlat poc sobre Déu. Però va posar en pràctica un Déu Fonament de llibertat, Vindicador del exclosos, Present en fratern amor als homes i voluntàriament Dèbil davant el rebuig humà. Aquest quadern endinsarà el lector en el personatge i figura de Jesús, el marginal, el profeta i l’humà. “Jesús no va ser un boig ni un revolucionari; però s’assemblava palpablement a l’un i l’altre fins a donar peu a què el confonguessin amb ells. Al final, Herodes el va tractar de boig i els seus paisans el van lliurar a la creu com a subversiu. Qui es posi a seguir-lo... ha de comptar amb la possibilitat de caure víctima d’aquest malentès”.