Cristologia

El cristianisme, que és seguiment de Crist, consisteix en una vida, tota, convertida en un veritable culte. I no es redueix als actes pròpiament religiosos, com la pregària o els sagraments, sinó que tota l’existència del cristià s’ha de convertir en un manera de viure per a Déu. La secularitat, entesa com la condició humana i mundana de la nostra vida, és la substància del viure cristià.

Davant els inferns de la violència, l’opressió i la repressió, la víctima oprimida sembla no tenir altra escapatòria que la de la “l’acció-reacció” (fight) o el silenci submís (flight). En aquest quadern s’explora la tercera via de Jesús, que escapa a la comprensió d’aquestes dues opcions. La via de la noviolència activa (NOVA) que exigeix de lucidesa i creativitat, fe i constància. Una proposta que entronca amb una llarga tradició bíblica però que en el context de la nostra societat adquireix tot el seu sentit.

Sovint, arribem als Exercicis pensant en nosaltres mateixos, potser fins i tot una mica preocupats davant d’allò que preveiem com un nou examen a la nostra vida. Si és aquest el teu cas segurament t’alleujarà saber que en els punts per la pregària que aquí trobaràs, el centre no som nosaltres, sinó Jesús, i més concretament el Jesús que ens presenta l’evangeli de Lluc.

Hem recollit en aquest Paper les paraules que va pronunciar el bisbe de Tànger Santiago Agrelo durant la inauguració del curs 2015-2016 de Cristianisme i Justícia. Paraules profètiques de denúncia d'unes fronteres que han obert ferides en el cos dels pobres i en el cos del mateix Crist. Una invitació a atansar-nos a aquesta realitat maltractada des de la llum de la fe.

El present quadern surt a la llum després de la pel·lícula de Scorsese L’última temptació de Crist, que va tenir gran ressonància en els mitjans, i aquesta Cristologia elemental, que d’elemental no té res, tracta de compondre una espècie de “cristologia mínima” o fonamental, a més amb la vehement sospita que si els quatre punts de què consta haguessin romàs vius en la predicació i en la transmissió de la fe, no s’haurien produït fenòmens com el film de Scorsese, tan reactius. El quadern assenyala quatre punts com a eixos i tesis que desenvolupa: 1.

No són llunyans encara els anys en què entre els catòlics es creia que extra Ecclesiam nulla salus (fora de l’Església no hi ha cap salvació), sense deixar-nos interpel·lar massa pel fet que les esglésies protestants i ortodoxes consideressin que fóssim nosaltres els extraviats. Un “nosaltres” inqüestionat i inqüestionable, oposat a uns “altres” sempre menyspreables -o amenaçadors. Hi havia -i encara hi ha- molt d’instint tribal en aquesta actitud.

A través de quatre testimonis, el record de Jesús es revela com una veritable sacsejada a la religiositat humana i un autèntic debat sobre Déu. Jesús sembla haver parlat poc sobre Déu. Però va posar en pràctica un Déu Fonament de llibertat, Vindicador del exclosos, Present en fratern amor als homes i voluntàriament Dèbil davant el rebuig humà. Aquest quadern endinsarà el lector en el personatge i figura de Jesús, el marginal, el profeta i l’humà. “Jesús no va ser un boig ni un revolucionari; però s’assemblava palpablement a l’un i l’altre fins a donar peu a què el confonguessin amb ells.

L’autor vol, a través d’aquest quadern, comunicar les seves reflexions i imatges que li serveixen per pensar i gaudir del Cel. En les seves paraules, no és més que la vida en plenitud del Regne de Déu, més enllà de la nostra història, de l’espai i del temps en què vivim la nostra vida biològica i la seva relació amb la nostra terra. Al cap i a la fi, preguntar-se pel Cel no és altra cosa que preguntar-se pel sentit i el destí últim de tot això que coneixem.