Migracions

La majoria de joves africans que migren a Europa no poden obtenir visats, la qual cosa provoca que els desplaçaments s’hagin de fer al marge de canals legals i amb un cost econòmic i uns riscos molt elevats. El trànsit és ple de víctimes de la migració que perden la vida intentant-ho. Entre les persones que aconsegueixen arribar a Europa, hi ha dones, algunes de les quals mares, que arriben a les costes canàries amb fills petits nascuts al seu país d’origen o concebuts durant el viatge. Constitueixen un perfil molt poc conegut, amb característiques i necessitats específiques.

Aquest quadern presenta els efectes que té per les persones migrants una de les institucions més fosques i discutides de la nostra política migratòria. Com bé els defineix l’autora «Els CIE són la “visibilització invisible” de la política de la por: vàlvula d’escapament en època de crisi i, al mateix temps, font de sotmetiment social». Al final, la conclusió principal és que el mal no són els altres (els emigrants irregulars), sinó la nostra manera d’articular el «nosaltres» en els CIE. 

El 24 de juny de 2022 passarà a la història com un dia infame. Aquell matí van morir desenes de persones  i més de cent van resultar ferides, tot plegat mentre intentaven travessar les tanques frontereres que separen Nador (Marroc) i Melilla (Espanya). Les imatges dels seus cossos amuntegats, com si fossin animals, ens han quedat gravades a les retines.

Hi ha coses que no estan al nostre abast i menys ara, però sí que està al nostre abast escoltar i estar molt atents a la realitat que ens va arribant. I aquesta realitat ens demana que ens situem al costat de les persones, que ens atansem a qui pateix i que ho fem amb urgència desplegant l’ajuda que sigui necessària per a qui ha de deixar casa seva sense saber si hi podrà tornar.

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò darrerament de l’arribada al nostre país d’un nombre cada vegada més elevat de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA)  però el fenomen no  és cap novetat: es tracta d’una realitat amb la qual convivim des de fa dues dècades. En aquest Paper l’autora descriu les quines són les singularitats principals i específiques d’aquest fenomen migratori i les respostes de protecció que es donen o que caldria reforçar.

El context de la realitat migratòria i de refugi a nivell mundial, en tant que “signe dels temps”, no pot quedar al marge de la reflexió teològica. Sorgeix des d’aquesta necessitat la Teologia de les migracions, una disciplina nova que arrela amb la tradició bíblica i el magisteri. És a partir d’aquesta mirada profunda que l’autor del quadern ens planteja les cinc cruïlles més importants per al moment actual: la de la identitat, la de la dignitat, la de la justícia, la de l’hospitalitat i la de la integralitat.

Les tesis de l'anomenada Nova Dreta i el seu qüestionament sobre els Drets Humans més elementals, sobretot pel que fa a immigració i refugi, fan trontollar les bases més essencials de la vella Europa. Aquest text aborda les causes i els plantejaments que hi ha darrera aquest fantasma que recorre tot el continent, i adverteix de l'intent dels moviments d'extrema dreta d'utilitzar el cristianisme i la confrontació religiosa com a element de justificació ideològica. 

Mitjançant una carta adreçada als immigrants se’ls avisa que es poden trobar amb el rebuig dels treballadors autòctons, que els veuen com a competidors, i que, possiblement, vindran  amb la idea que a Europa es faran rics i es trobaran que això tan sols és un somni.  Si després d’informar-se decideixen venir cal que s’integrin i no formin guetos, això sí, sense perdre la seva identitat i la seva religió i acceptant els ideals que es deriven dels Drets Humans, drets que no sempre són respectats pels europeus.

Denúncies i exigències de l’Associació Pro-Drets Humans de Tarifa. Denúncia de les màfies que cobren quantitats exorbitants als migrants que intenten arribar a Espanya creuant l’estret, de l’elevada xifra de morts en intentar-ho i de la violència exercida per l’estat espanyol en no acceptar-los. Exigència de derogació de la llei d’estrangeria, d’obrir fronteres, de no discriminar per nacionalitat, en definitiva, exigència d’actuar humanament. El paper acaba preguntant-se on son els assassins i qui pagarà per tantes víctimes innocents. 

CiJ i Migra Studium reflexionen conjuntament sobre el fet migratori. Els aspectes positius que aporta, com omplir el buit demogràfic, i dificultats amb que es troben els immigrants, com haver de realitzar les tasques més àrdues i pitjor pagades. Senyalen uns quants reptes a superar tant per part dels autòctons com per part dels immigrats. Un repte fonamental és aconseguir una societat cohesionada i integrada, on l’ascensor social funcioni.