Migracions

“Hipergueto”, expressió que neix als Estats Units per a designar l’explotada i segregada població negra. De l’hipergueto nord-americà a l’hipergueto global? El jesuïta Izuzquiza critica durament l’externalització de les fronteres, els CIE com a presó i mantenir preventivament empresonats molts immigrants, oblidant els drets humans més bàsics. Immigrants sotmesos a criminalització ambiental, estigmatització  ètnica i vulnerabilitat social. Es tracta d’abocar els immigrants a la criminalitat?

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són un dels punts més qüestionats de la política migratòria, amb elevades xifres d’internament i males condicions d’estada. El model espanyol dels CIE posa en envidència que la necessitat de controlar i desmotivar la immigració indocumentada es du a terme amb un cost molt alt en termes de drets humans.

Hem recollit en aquest Paper les paraules que va pronunciar el bisbe de Tànger Santiago Agrelo durant la inauguració del curs 2015-2016 de Cristianisme i Justícia. Paraules profètiques de denúncia d'unes fronteres que han obert ferides en el cos dels pobres i en el cos del mateix Crist. Una invitació a atansar-nos a aquesta realitat maltractada des de la llum de la fe.

Aquí trobareu les dades referents als principals reptes que des de Cristianisme i Justícia, ens plantejàvem amb la publicació del quadern número 200, al setembre del 2016. Darre­re d’aquests reptes, hi ha unes realitats molt concretes, l’autèntica magnitud de les quals sovint desconeixem. Posar xifres als reptes ajuda a prendre consciència de tot el que queda per fer.

Els refugiats, -"potser la major tragèdia de totes les tragèdies humanes del nostre temps" (Joan Pau II)- amenacen en convertir-se en un dels problemes més explosius de les pròximes dècades. Aquest quadern presenta de forma senzilla i clara a aquells que podem considerar pobres entre els més pobres. L'autor no només abordarà xifres i números sinó que anirà més enllà i analitzarà quines causes fan que milions de persones, ja de per si pobres hagin de fugir de les seves cases i abandonar el poc que tenien amb l'esperança de tornar algun dia o serà repatriat.

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns.

En aquest Quadern el lector podrà observar una primera part en què es comença mirant cap a l'Àfrica: què arrels, quina història, quina situació actual viu aquest continent del qual han de marxar tants joves a l'recerca d'un futur en les nostres terres? En segon lloc, els autors plantegen mirar-se a nosaltres mateixos, o millor, es deixaran mirar pels africans que arriben aquí: què Espanya, quina Europa es troben aquests africans en arribar? La seva mirada ens descobreix aspectes del nostre món que la nostra pròpia mirada no veu (o no vol veure).

Acostar-se al fenomen de la immigració des d’una perspectiva humana i propera ens pot ajudar a conèixer amb més profunditat el que viuen els milers de persones que, amb angoixa i pèrdua, deixen casa seva per buscar una oportunitat que els permeti una vida més digna. Aquesta és l’essència de l’aportació que Joaquim Pons fa en aquest quadern. Una aportació, per altra banda, que voluntàriament s’allunya del tractament sensacionalista que massa sovint se’ns transmet dels immigrants, i els fa protagonistes a partir de les seves pròpies paraules.

Aquest quadern gira entorn del concepte nou de “capitalisme real”, que justifiquem amb el mateix argument que s’utilitzava per distingir el socialisme teòric, més estètic i moral, del socialisme real, perfectament immoral, de la Unió Soviètica. El capitalisme no és el que diuen els llibres d’economia sobre el mercat lliure, sinó aquesta lluita per prevaler en el mercat en què estan immerses totes les empreses, grans i petites. Aquest capitalisme afecta tots els àmbits de la vida social.

La immigració és un dels principals reptes que ha de ser afrontat per les societats occidentals. Entre tots hem de crear una nova societat on hi participin tant els immigrants com els autòctons. La intenció d’en Jaume Flaquer en aquest quadern és obrir una perspectiva nova en la que l’immigrant no sigui vist ni com a un perill ni com a una oportunitat econòmica, sinó com a una figura de persona “lliure” i “alliberada” que viu en recerca i que camina i avança amb esperança vers un  futur incert.