Papa Francesc

El papa de les perifèries del món

Els últims dies del papa Francesc estan especialment associats a la seva imatge, que hem pogut seguir a través dels mitjans de comunicació. La seva sortida del policlínic Gemelli ens mostrava un home que havia passat més d’un mes ingressat a l’hospital, que havia estat al llindar de la mort. I tot i que la seva fragilitat era evident, semblava haver superat la prova i iniciava el camí de la recuperació. Des d’aleshores, la seva imatge apareixia breument en alguna litúrgia, en la recepció d’algun líder mundial o saludant pelegrins que arribaven a Roma. Encara ahir el vam poder veure i escoltar en la benedicció Urbi et Orbi, on semblava que esgotava l’energia que li quedava demanant per la pau al món, el respecte als drets humans i la llibertat per als “presoners de guerra i els presos polítics”.

Aquest matí, ben d’hora, hem rebut l’anunci de la seva mort. Una cosa possible, és clar, però totalment inesperada. Com si estigués preparant aquest moment, també ahir deia:

En la Pasqua del Senyor, la mort i la vida s’han enfrontat en un duel prodigiós, però el Senyor viu per sempre (cf. Seqüència pasqual) i ens infon la certesa que també nosaltres estem cridats a participar de la vida que no coneix cap capvespre, on ja no se sentirà l’estrèpit de les armes ni els ecos de la mort. Encomanem-nos a Ell, perquè només Ell pot fer noves totes les coses (cf. Ap 21,5).

En aquestes hores creixen els missatges que expressen el dolor per la seva mort, però també l’agraïment al papa que va alçar la veu a favor dels qui no en tenen, dels qui pateixen la violència, la guerra i l’exclusió social. Al papa que va anunciar que la recerca de sentit i felicitat de l’ésser humà es troba, precisament, en l’“alegria de l’Evangeli”, en l’alegria de la trobada amb Jesucrist, que ens crida a vincular la nostra vida amb aquells que són els descartats del nostre temps.

Durant els pròxims dies podrem llegir més comentaris i anàlisis. Avui, el responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia, Manu Andueza, publicava al blog de CJ una il·luminadora acció de gràcies. Jaume Flaquer SJ, de l’equip de CJ, publicava un article detallat a El Periódico sobre les contribucions d’aquest pontificat, titulat “Francesc: el papa de les perifèries del món”; i igualment a Catalunya Cristiana s’hi publicava un article que posava en relació les tradicions espirituals jesuïtes i franciscanes del papa Francesc.

Com dèiem, s’escriurà molt, i podrem llegir molt més sobre aquest papa que ha retornat l’esperança a l’Església, precisament en moments en què és més necessària. Avui ens volem unir a la pregària, el silenci i l’acció de gràcies de tants —creients i no creients— que reconeixen en Francesc el testimoni d’un home sincer i coherent.