El 2024 han col·laborat amb nosaltres 6.690 persones.
Comptem amb tu per seguir treballant en una reflexió que doti de sentit i convidi a una acció transformadora. Volem ser 7.000! Suma-t'hi!
 

Grup de treball en noviolència cristiana

QUI SOM


El Grup de Treball en Noviolència Cristiana va néixer el 2018 amb l’afany d’estudiar, reflexionar i difondre la noviolència des de la seva arrel cristiana, per tal de contribuir a un debat profund i a la seva posada en pràctica. El Grup treballa majoritàriament per a dos destinataris: (1) els cristians en general i l’Església en particular, i (2) la societat civil, que inclou col·lectius d’àmbits de la cultura, del pensament, de la societat, de l’economia, de la política... El Grup desitja capacitar cadascú de perspectives i eines noviolentes per tal de poder transformar els conflictes que vivim.

 


MEMBRES DEL GRUP

Joan Morera   Joan Morera Perich, Jesuïta, Informàtic i Llicenciat en Teologia Bíblica

Marta Burguet  Marta Burguet i Arfelis, Doctora en Pedagogia

Xavier Garí  Xavier Garí de Barbarà, Doctor en Història

Antoni Soler  Antoni Soler i Ricart, Ex-President de Fundipau

  Mª Dolors Oller i Sala, Doctora en Dret i professora de Moral Social Cristiana

  Álvaro Mellado Domínguez, Màster en conflictes, treballador humanitari i investigador

Laura Sols Balcells  Laura Sols Balcells, Graduada en Filosofia i Màster en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política

  Josep Maria Riera, Arquitecte humanista

  Andrea Corres, Màster en Educació per a la Ciutadania, doctorant en Societat de la Informació i el Coneixement.


OBJECTIUS

La noviolència és una necessitat cada vegada més urgent dins un ordre internacional injust, teixit amb unes relacions interpersonals desiguals. En les societats s’assumeix que l’ús de la violència (fight) és l’estratègia més efectiva per afrontar els múltiples conflictes inherents a la vida humana, però en realitat multiplicant el cercle viciós destructiu al seu voltant. A banda de la violència, tant sols es concep una segona resposta, la fugida (flight), que es desentén del conflicte però per aquest motiu de fet el prolonga. Per tal de desmantellar veritablement les diferents violències cal una tercera via, la noviolència (NV), aplicada fins el dia d’avui en els cinc continents i en les més diferents èpoques històriques, que transforma creativa i pacíficament conflictes des d’un combat inclusiu, amb estratègies d’acció basades en l’estudi de les lògiques internes de la violència.

El present Grup de Treball del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia té per objectiu, per una banda, aprofundir i investigar en aquesta tercera via de transformació de conflictes partint de l’origen cristià d’una part important de la base de la noviolència i orientant-se a tota la societat civil en general, siguin quins siguin els seus valors, creences o condicionants de tota mena. Per altra banda, el Grup pretén la divulgació d’aquesta forma de viure a través de projectes i documents d’incidència social, per tal de contribuir a la creació d’espais habitables i alliberadors. Els cristians, i els ciutadans en general, estem cridats a reduir la violència fins a l’horitzó de fer-la desaparèixer dels ambients, tot capacitant la població per detectar-la i revertir-ne el control a través del poder de la noviolència.


TREBALLS I ACTIVITATS

L’Equip del Grup de Treball alterna les reunions presencials amb el treball online i asíncron. El marc de les activitats pot definir-se a partir d’aquests tres grans eixos, que despleguen els dos objectius principals mencionats (estudi i difusió):

  • RECURSOS PER A EDUCADORS EN LA NOVIOLÈNCIA

Un dels primers projectes del Grup és "Mou la noviolència", basat precisament en l'elaboració d'una sèrie d'unitats multimèdia per a l'aprofundiment i la capacitació en noviolència (NV)  d'estudiants, membres d'ONGs, grups d'educació en el lleure, professionals, col·lectius de creients, persones mediadores... etc. interessats en la pràctica d'aquesta forma de transformar conflictes. Les unitats consten d'un vídeo d'animació de 2 minuts, associat a un llibret didàctic que desglossa amb exemples i propostes interactives per a grups cadascun dels temes d'interès d'aquella unitat. Es preveu una sèrie de 12 temes clau encapçalats pels següents títols, que anirem penjant gratuïtament a disposició de tothom aquí:

  1. Capgirar l'opressió

  2. Va de fets o d’identitat? L'autocrítica.

  3. El mite de la violència justiciera

  4. Com arruïnar la meva lluita pacífica

  5. Criteris per escollir una acció noviolenta

  6. Pinzellades històriques: què funciona o no en la noviolència?

  7. Experiències de noviolència: l’Època Clàssica i Medieval

  8. Experiències de noviolència: l’Època Moderna i Contemporània

  9. Experiències de noviolència en l’educació

  10. Experiències de noviolència en la societat

  11. Religions i noviolència: espiritualitat al combustible

  12. Violència de gènere i gestió de la por

 

  • CONVOCATÒRIES PÚBLIQUES

El Grup de Treball organitzarà actes públics com ara trobades, jornades o conferències per a difondre els valors de la noviolència en la societat, fer descobrir concretament la noviolència com a conseqüència necessària de tota opció cristiana, i contribuir al compromís de transformació de conflictes davant de qualsevol realitat que es plantegi.

  • PUBLICACIONS ACADÈMIQUES

Les reflexions i investigacions que es duran a terme interdisciplinarment en el Grup de Treball seran publicades en forma de documents acadèmics aïllats, publicacions en revistes i estudis varis. Estem oberts a col·laborar amb tots aquells que des de la seva especialitat acadèmica puguin aportar perspectives enriquidores a l’estudi de la noviolència, i especialment amb entitats i institucions consagrades a la pau i la noviolència.


RECURSOS

A mesura que el Grup vagi produint material, l'anirem publicant en aquest apartat de recursos.


DIRECTORI DE WEBS D'INTERÈS

1.- ESTUDI I DIFUSIÓ DE LA NOVIOLÈNCIA

  • Iniciativa Catòlica que parteix de la Conferència en Noviolència i Pau Justa (Roma, 2016) per a promoure la Noviolència dins l’Església. https://nonviolencejustpeace.net/
  • El Centre Internacional sobre Conflicte Noviolent (ICNC) és un centre d’estudi que analitza com els moviments noviolents arriben a ser efectius, i desenvolupa i distribueix recursos i coneixements basats en la resistència civil noviolenta. https://www.nonviolent-conflict.org/
  • L’Albert Einstein Institution (AEI) és una ONG fundada pel Dr. Gene Sharp el 1983, per tal d’avançar en l’estudi i l’ús de l’acció noviolenta estratègica en els conflictes internacionals. https://www.aeinstein.org/

2.- INICIATIVES DE TREBALL PER LA PAU

  • Pax Christi Internacional és el Moviment Catòlic Internacional per a la Pau, fundat el 1945 després de la 2ª Guerra Mundial, per tal de donar resposta als molts reptes que la violència va plantejar davant els conflictes del món. Està present a més de 50 països. https://www.paxchristi.net/
  • Entitat cristiana creada l’any 1968 a Catalunya per a la defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el medi ambient. http://www.justiciaipau.org/
  • Fundació creada el 1983 a Catalunya per a la construcció d’un món sense violència i en pau, tot promovent la Cultura de la Pau i la Noviolència. http://fundipau.org/
  • La Federació Catalana d’ONG per la Pau els Drets Humans i el Desenvolupament (Lafede.cat) neix el 2013 a Catalunya com a xarxa que promou l’acció col·lectiva d’entitats associades per aconseguir la justícia social, l’eradicació de les desigualtats, cooperant al desenvolupament, la defensa i promoció dels drets humans i el foment de la pau. http://www.lafede.cat
  • La Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) es creà el 1984 a Catalunya amb l'objectiu de crear les condicions i facilitar les eines necessàries per a la formació, el debat, la reflexió i l'intercanvi d'opinions i experiències sobre conflictes i construcció de pau. http://www.universitatdelapau.org

3.- RECURSOS PEDAGÒGICS SOBRE NOVIOLÈNCIA


BIBLIOGRAFIA  

1.- ESTUDI DE LA NOVIOLÈNCIA CRISTIANA

  • Bahnson, F. & Wirzba, N. (2012). Making Peace With the Land: God’s Call to Reconcile with Creation. Downers Grove: IVP Books.
  • Ballou, A. (1846). Christian non-resistance, in all its important bearings, illustrated and defended. Philadelphia: J. Miller M'Kim.
  • Berger, R.M., Butigan, K., Coode, J. & Dennis, M. (2020). Advancing Nonviolence and Just Peace in the Church and the World. Brussels: The Catholic Nonviolence Initiative (Pax Christi International)
  • Borda-Malo, S. (2011). Filosofía de la Noviolencia y crítica de la razón violenta. Tunja (Colombia): Universidad Santo Tomás.
  • Borda-Malo, S., González, E. (2022). Diccionario Lanza del Vasto: La Noviolencia de Gandhi. México: Aliosventos (edición virtual)
  • Brooks, S. (2011). Interfaith Just Peacemaking: Jewish, Christian, and Muslim Perspectives on the New Paradigm of Peace and War. London: Palgrave Macmillan.
  • Butigan, K. & Bruno, P. (collaborator) (1999). From Violence to Wholeness: A Ten Part Program in the Spirituality and Practice of Active Nonviolence. Corvallis: Pace e Bene Franciscan Nonviolence Center.
  • Castillo, J.M. (1999). Iglesia y Derechos Humanos. Madrid: Nueva Utopía.
  • Carrol, D. (2014). Catholic Realism and the Abolition of War. Maryknoll: Orbis Books.
  • Christiansen, D. & Sargent, C. (2020). A World Free from Nuclear Weapons: The Vatican Conference on Disarmament. Washington D.C.: Georgetown University Press.
  • Corral, L. (1993). La no-violencia. Historia y perspectivas cristianas. Madrid: CCS.
  • Crossan, J.D. (2017). Cómo leer la Biblia y seguir siendo cristiano. Luchando con la violencia divina desde el Génesis al Apocalipsis. Madrid: PPC.
  • Dear, J. (1992). Seeds of Nonviolence. Baltimore: Fortkamp Publishing Co.
  • Dear, J. (1998). Henri Nouwen. El camino hacia la paz. Santander: Sal Terrae.
  • Dear, J. (2000). Jesus the Rebel: Bearer of God’s Peace and Justice. New York: Sheed & Ward.
  • Dear, J. (2005). The God of Peace: Toward A Theology of Nonviolence. Eugene: Wipf and Stock.
  • Dear, J. (2008). Put Down Your Sword: Answering the Gospel Call to Creative Nonviolence. Grand Rapids: Eerdmans.
  • Dear, J. (2013). The Nonviolent Life. Corvallis: Pace e Bene Press.
  • Dear, J. (2015). The Beatitudes of Peace. New London: Twenty-Third Publications.
  • Dear, J. (2015). Walking the Way: Following Jesus on the Lenten Journey of Gospel Nonviolence to the Cross and Resurrection. New London: Twenty-Third Publications.
  • Dear, J. (2018). They Will Inherit the Earth. Peace and Nonviolence in a Time of Climate Change. Maryknoll: Orbis Books.
  • Dennis, M. (2018). Choosing Peace: The Catholic Church Returns to Gospel Nonviolence. Maryknoll: Orbis Books.
  • Denny Weaver, J. (2013). The Nonviolent God. Grand Rapids, MI: Eerdmans.
  • Driver, J. (1978). Militantes para un mundo nuevo. Barcelona: Ed. Evangélicas Europeas.
  • Goss-Mayr, J.H. (1990). Evangelio y lucha por la paz. Salamanca: Sígueme.
  • Häring, B. (1989). La no violencia. Una forma de cultura y esperanza. Barcelona: Herder.
  • Häring, B. (1993). Evangelio, no-violencia y contestación. Madrid: PS.
  • Keeney, W. (1978). La estrategia social de Jesús. Barcelona: Ed. Evangélicas Europeas.
  • King, M.L. (1998). La força d’estimar. Barcelona: Edicions Proa.
  • Kosek, J. K. (2009). Acts of Conscience: Christian Nonviolence and Modern American Democracy. New York: Columbia University Press.
  • Laffin, A. (2020). The Risk of the Cross: Living Gospel Nonviolence in the Nuclear Age. New London: Twenty-Third Publications.
  • Lanza del Vasto, G. (1955). Comentario del Evangelio. Buenos Aires: Editorial Sur.
  • Lanza del Vasto, G. (1961). Las cuatro plagas: Buenos Aires, Editorial Sur.
  • Lanza del Vasto, G. (1962). Principis i preceptes del retorn a l’Evidència. Barcelona: Ossa Menor.
  • Lanza del Vasto, G. (1989). Umbral de la vida interior. Salamanca: Sígueme.
  • Lanza del Vasto, G. (1992). Vida interior i no-violència. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Lanza del Vasto, G. (1993). La fuerza de los no-violentos. Bilbao: Mensajero.
  • Lanza del Vasto, G. (1997). La peregrinación a las fuentes. Barcelona: Seix Barral.
  • Llarch, J. (1982). Martin Luther King, una vida por la paz. Barcelona: Juventud.
  • Lohfink, N. (1990). Violencia y pacifismo en el Antiguo Testamento. Bilbao: Desclée de Brouwer
  • Long, M.G. (2011). Christian Peace and Nonviolence: A Documentary History. Maryknoll: Orbis Books.
  • Maresca, C. (2019). Violence and Nonviolence in Scripture. Helping Children Understand Challenging Stories. Chicago: Liturgy Training Publications.
  • Mast, G.J. & Weaver, J.D. (2009). Defenseless Christianity: Anabaptism for a Nonviolent Church. Telford: Cascadia Publishing House.
  • Mato, M. (2020). El camino de la noviolencia. Filosofía y práctica. Razones y experiencias. Amor y política. Getafe: Mercurio.
  • McCarthy, E.S. (2012). Becoming Nonviolent Peacemakers: A Virtue Ethic for Catholic Social Teaching and U.S. Policy. Eugene: Wipf & Stock Pub.
  • McCarthy, E.S. (ed.)(2020). A Just Peace Ethic Primer. Building Sustainable Peace and Breaking Cycles of Violence. Washington D.C.: Georgetown University Press
  • Morera, J. (2018). Desarmar els inferns. Practicar la noviolència de Jesús avui. Quaderns Cristianisme i Justícia, 207.
  • Müller, J.M. (1969). L’evangile de la non-violence. París: Fayard.
  • Nepstad, S.E. (2004). Convictions of the Soul: Religion, Culture, and Agency in the Central America Solidarity Movement. Oxford: Oxford University Press.
  • Nepstad, S.E. (2008). Religion and War Resistance in the Plowshares Movement. Cambridge: Cambridge University Press.
  • O'Gorman, A. & McCarthy, C. (1990). The Universe bends toward justice : a reader on Christian nonviolence in the U.S. Philadelphia: New Society Publishers.
  • Rynne, T.J. (2008). Gandhi and Jesus: The Saving Power of Nonviolence. Maryknoll: Orbis Books.
  • Rynne, T.J. (2014). Jesus Christ, Peacemaker: A New Theology of Peace. Maryknoll: Orbis Books.
  • Sasaran, E. (2012). Becoming Nonviolent Peacemakers. A Virtue Ethic for Catholic Social Teaching and U.S. Policy. Eugene: Pickwick Publications.
  • Schlabach, G.W. (2019). A Pilgrim People. Becoming a Catholic Peace Church. Collegeville: Liturgical Press Academic.
  • Schreiter, R.J., Scott R. & Powers, G.F. (eds.) (2010). Peacebuilding: Catholic Theology, Ethics, and Praxis. Maryknoll: Orbis Books.
  • Sider, R.J. (2015). Nonviolent Action: What Christian Ethics Demands but Most Christians Have Never Really Tried. Ada: Brazos Press.
  • Sider, R.J. (2019). If Jesus Is Lord. Loving Our Enemies in an Age of Violence. Ada: Baker Academic.
  • Slattery, L., Butigan, K., Pelicaric, V. & Preston, K. (2005). Engage: Exploring Nonviolent Living: a Study Program for Learning, Practicing, and Experimenting with the Power of Creative Nonviolence to Transform our Lives and our World. Corvallis: Pace e Bene Press.
  • Sowle, L. (1994). Love your enemies: Discipleship, pacifism and Just War Theory. Minneapolis: Augsburg Fortress Publishers.
  • Trocmé, A. (2014). Jesus and the Nonviolent Revolution. Walden: Plough Publishing House.
  • Vaillant, F. (1993). La no violencia en el Evangelio. Santander: Sal Terrae.
  • Weaver, J.D. (2001). The Nonviolent Atonement. Grand Rapids: Wm. B. Eerdmans Publishing Co.
  • Windass, S. (1971). El cristianismo frente a la violencia: estudio sociológico e histórico de la actitud del cristianismo frente a la guerra. Madrid: Marova.
  • Wink, W. (1992). Beyond Just War and Pacifism: Jesus’ Nonviolent Way. Review&Expositor, 89(2), 197-214.
  • Wink, W. (2003). Jesus and Nonviolence: A Third Way. Minneapolis: Fortress Press.
  • Wink, W. (1999). The Powers That Be. Theology for a New Millenium. New York: Doubleday.
  • Yoder, T.R. (2011). Killing Enmity: Violence and the New Testament. Ada: Baker Academic.

2.- EINES EDUCATIVES PER A LA NOVIOLÈNCIA

  • Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa para bachillerato y educación secundaria. (2 volums). Bilbao: Mensajero.
  • Banda, A. (1991). Educació per la Pau. Barcelona: Barcanova.
  • Benson, B. (2003). El llibre de la pau. Barcelona: Editorial Claret.
  • Burguet, M. (1999). El educador como gestor de conflictos. Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Butigan, K. & Bruno, P. (1999). From Violence to Wholeness: A 10-part process in the spirituality and practice of active nonviolence. Corvallis: Pace e Bene Franciscan Nonviolence Center.
  • Cascón, P. y Beristáin, C.M. (1998). La alternativa del juego I. Juegos y dinámicas de educación para la paz. Madrid: Los libros de la Catarata.
  • Dear, J. (2017). Radical Prayers: On Peace, Love and Nonviolence. Corvallis: Pace e Bene Press.
  • Dumé, M.A. i Soler, A. (1996). Educació per la Pau, Geografia dels conflictes. Barcelona: Editorial Claret.
  • Girard, K. i Koch, S.J. (1997). Resolución de conflictos en las escuelas. Manual para educadores. Buenos Aires: Ediciones Granica.
  • Jares, X.R. (2004). Educar para la paz en tiempos difíciles. Bilbao: Bakeaz.
  • Joan, M. & Park, T. (2015). Live Peace, Teach Peace. Best Practices and Tools. Mt. Rainier: Little Friends for Peace.
  • Judson, S. (2000). Aprendiendo a resolver conflictos. Madrid: Los libros de la Catarata.
  • Lederach, J.P. (1998). Construyendo la paz: reconciliación sostenible en sociedades divididas. Bilbao: Gernika Gogoratuz.
  • Lederach, J. P. (2000). El abecé de la paz y los conflictos: educación para la paz. Madrid: Catarata.
  • Lederach, J.P., Neufeldt, R. i Culbertson, H. (2013). Construcció de pau reflexiva. Barcelona: ICIP.
  • Müller, J.M. (2013). La noviolència a l’educació. Barcelona: ICIP.
  • Navarro-Castro, L. and Nario-Galace, J. (2008). Peace Education. A Pathway to a Culture of Peace. Quezon City: Center for Peace Education.
  • Seminario de Educación para la Paz (Asociación Pro Derechos Humanos) (2000). Educar para la paz. Una propuesta posible. Madrid: Los libros de la Catarata.
  • Slattery, L., Butigan, K., Pelicaric, V. & Preston, K. (2005). Engage: Exploring nonviolent living. Oakland: Pace e Bene Nonviolence Service.
  • Soler, A. (2001). Això és la cultura de pau. Barcelona: Mediterrània.
  • Vinyamata, E. (coord.) (2003). Aprender del conflicto. Conflictología y educación. Barcelona: Graó.
  • York, T. & Bronson, J. (ed.)(2012). A Faith Not Worth Fighting For: Addressing Commonly Asked Questions About Christian Nonviolence. Eugene: Cascade Books.
  • York, T. & Alexis-Baker, A. (2012). A Faith Embracing All Creatures: Addressing Commonly Asked Questions about Christian Care for Animals. Eugene: Cascade Books.

3.- SELECCIÓ D'OBRES DE NOVIOLÈNCIA

  • Ackerman, P. & Kruegler, C. (1994). Strategic Nonviolent Conflict: The Dynamics of People Power in the Twentieth Century. Westport: Praeger Publishers.
  • Arias, G. (1985). La noviolencia, ¿tentación o reto? Madrid: Edición particular.
  • Arias, G. (1995). El proyecto político de la no violencia. Madrid: Nueva Utopía.
  • Arias, G. (1995). El ejército incruento del mañana. Madrid: Nueva Utopía.
  • Arias, G. (2007). La historia ramificada. Autoedició.
  • Bastida, A. (1994). Desaprender la guerra. Barcelona: Icaria.
  • Castañar, J. (2013). Teoría e historia de la revolución noviolenta. Barcelona: Virus.
  • Chenoweth, E. & Stephan, M.J. (2012). Why Civil Resistance Works The Strategic Logic of Nonviolent Conflict. New York: Columbia University Press.
  • Cortright, D. (2008). Peace: A History of Movements and Ideas. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Cortright, D. (2006). Gandhi and Beyond: Nonviolence for an Age of Terrorism (2nd ed.). Boulder: Paradigm Publishers.
  • Curle, A. (2013). Estudios de paz y conflictos. Bilbao: Gernika Gogoratuz.
  • Garí, X. (2019). Orígens i evolució del moviment per la pau a Catalunya (1950-1980). Barcelona: ICIP i Pagès Editors.
  • Grupo Transcend (2006). Trascender los conflictos. La perspectiva de Johan Galtung. Revista Futuros, IV(13).
  • Helvey, R. (2004). On Strategic Nonviolent Conflict: Thinking about the Fundamentals. Boston: The Albert Einstein Institution.
  • Kurlansky, M. (2012). Noviolència: història d’una idea perillosa. Barcelona: Pagès.
  • Lawler, P. (1995). A Question of Values. Johan Galtung’s Peace Research. Colorado: Lynne Rienner Publishers.
  • Martínez Guzmán, V. (2005). Podemos hacer las paces. Reflexiones éticas tras el 11-S y el 11-M. Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Martínez, G. y Jiménez, J.M. (2005). Los humanos ni violentos ni pacíficos por naturaleza, sino todo lo contrario, en Pérez, C.; Muñoz, F. (2004). Experiencias de paz en el mediterráneo. Cuadernos Geográficos, jul-dic, 35. Granada: Universidad de Granada.
  • Merton, T. (1998). Gandhi y la no-violencia. Una selección de los escritos de Mahatma Gandhi editados por Thomas Merton. Barcelona: Ediciones Oniro.
  • Müller, J.M. (1983). Estrategia de la acción no-violenta. Barcelona: Hogar del Libro.
  • Müller, J.M. (1994). La sagasse de la non-violence. Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Müller, J.M. (1995). L’exigence de non-violence. Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Nepstad, S.E. (2011). Nonviolent Revolutions: Civil Resistance in the Late 20th Century. Oxford: Oxford University Press.
  • Nepstad, S.E. (2015). Nonviolent Struggle: Theories, Strategies, and Dynamics. Oxford: Oxford University Press.
  • Pérez, J.A. (1994). Manual práctico para la desobediencia civil. Pamplona: Pamiela.
  • Pinker, S. (2012). Los ángeles que llevamos dentro. El declive de la violencia y sus implicaciones. Barcelona: Paidós.
  • Schlabach, G.W. (ed.)(2007). Just Policing, Not War: An Alternative Response to World Violence. Collegeville: Liturgical Press.
  • Stassen, G.H. (2008). Just Peacemaking: The New Paradigm for the Ethics of Peace and War. Cleveland: Pilgrim Press.

CONTACTE

Joan Morera Perich (Coordinador)
noviolenciacristiana@gmail.com
www.noviolenciacristiana.net
Fundació Lluís Espinal. Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia
www.cristianismeijusticia.net
Llúria 13, 08001 Barcelona