La reconciliació: una tasca personal però essencialment ètica i política

El treball en el foment d’una cultura de la reconciliació ocupa un lloc central en la reflexió i la oferta formativa del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia del curs 2019-20. En un moment en què es posen de relleu les múltiples fractures socials, polítiques i ambientals que té el nostre món, Cristianisme i Justícia vol posar en primer pla el treball en la reconciliació; una tasca personal però també essencialment ètica i política que va a contracorrent d’una cultura hegemònica de l’exclusió, del descartament, i del triomf del poder i la força sobre les víctimes.

Fonaments per a una cultura de la reconciliació

Al llarg dels últims dos mesos més de 140 persones han assistit als curs “Fonaments per a una cultura de la reconciliació”. L’objectiu era oferir una perspectiva àmplia des d’on treballar-la. Per això, les sis sessions del curs han comptat amb ponències de persones provinents de diferents àmbits; des de la psicologia a l’ecologia, passant per les relacions humanes, l’espiritualitat o els grans conflictes amb víctimes.

Cristianisme i Justícia ha entrevistat als sis ponents del curs. Podeu veure les entrevistes aquí. Per altra banda, dues assistents del curs, Núria Romay i Maria Labernia han escrit les seves impressions al finalitzar cada sessió; podeu llegir-les al Blog CJ.

Nou quadern sobre reconciliació

El Quadern CJ núm. 217, escrit per Galo Bilbao Alberdi i Izaskun Sáez de la Fuente Aldama, aposta per “una (contra)cultura de la reconciliació”. El quadern, que es publicarà al gener de 2020, intenta mostrar “la reconciliació com una realitat de difícil acceptació en el nostre context sociocultural, on els elements que es troben en la base de la seva comprensió teòrica i la seva realització pràctica no formen part del corrent dominant del nostre entorn”. Pels autors del quadern, “unes categories nuclears de la concepció contemporània de la vida social –com són la correcció política o el relativisme moral– o bé interpretacions inadequades d’altres –el diàleg o la parcialitat de la veritat– dificulten una concepció i una realització adequades de la reconciliació”.