La política econòmica als anys 90. Una avaluació del "consens de Washington"

34
Papers
Data de publicació: 
Setembre 1999

Reflexió sobre el Consens de Washington, ciutat on s'ubiquen l'FMI, el BM, el govern nord-americà i molts "think tanks". Tots ells destacats lobbies. Contemporani de la caiguda del Mur de Berlín i d'una URSS finiquitada, el consens és la màxima expressió del neoliberalisme en economia, Escola de Chicago, de la desregulació del mercat i de les polítiques antiinflacionistes. El consens engloba sota la seva denominació, Washington, realitats que no sempre van a l'uníson i s'oblida de temes capitals com l'equitat. El Paper comenta les aportacions de Krugman i Stiglitz o Wolfensohn. A les conclusions es fan constants referències a Williamson, qui va posar nom al consens, i s'acaba preguntant sobre quin capitalisme triomfarà, dels diversos models que hi ha. 

Autor/a

Jesuïta. Doctor en Economia (UB). Llicenciat en Teologia (FTC). Professor de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i d’Anàlisi Social a ESADE. És membre de l'equip de Cristianisme i Justícia.

Ajuda'ns a difondre la tasca de Cristianisme i Justícia    Col·labora