Jo sol, què puc ser?

El títol d’aquest quadern, «Jo sol, què puc ser?», és una expressió que surt en el número 58 del text dels Exercicis Espirituals. El «jo sol» no fa al·lusió a una solitud física –«estic sol»– o psicològica –«em sento sol»– sinó a una opció vital: «per i amb les meves pròpies forces», «sense necessitat de Déu per a res». Una pretensió marcada per la cobdícia i l’arrogància que s’acaben convertint en l’arrel del pecat –personal i estructural– i en l’arrel dels desordres d’un mateix. Precisament a través dels exercicis d’aquesta primera setmana, s’intenta ajudar l’exercitant a percebre la mentida amagada en aquesta arrogància: sol, sense Déu, res pot ésser i res és, perquè  l’ésser humà ha estat creat/estimat precisament per viure la relació amb Déu en tot.