Anuari CJ #3
Economia alliberadora

En publicar la tercera edició de l’Anuari de Cristianisme i Justícia podem dir, amb alegria, que aquesta publicació està ja consolidada. El projecte de vincular els continguts habituals de CJ amb un disseny gràfic acurat i amb l’ús de fotografies i color ha arribat a la maduresa en aquesta tercera edició. Quant als continguts, la novetat d’aquest any rau en el fet que l’entrevista principal està relacionada amb l’acte d’inauguració del curs passat, acte que formava part, alhora, del fil conductor d’un dels cursos presencials de CJ. D’aquesta manera, aconseguim que el contingut de l’Anuari formi part d’una reflexió més àmplia i consistent. L’Anuari s’està convertint en un reflex harmònic, pel que fa a contingut i forma, de la tasca de CJ.

No sé si el Papa Francesc era conscient, quan va escriure a l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (2013) que «avui hem de dir “no” a una economia de l’exclusió i la desigualtat. Aquesta economia mata», de l’abast i la profunditat de la seva crítica. Des de 1989 hem assumit «la fi de la història» i el paper central del mercat a les nostres relacions econòmiques i socials. El capitalisme s’ha convertit en la realitat inqüestionable del nostre temps i, no obstant això, no hem deixat d’assistir a les seves limitacions i abusos. El sistema econòmic que tenim és causa d’exclusió i desigualtat, idea que el Papa Francesc resumeix en l’expressió ‘l’economia que mata’. Per expressar-ho d’una forma més precisa, Imanol Zubero ens compartirà el terme necronomia, que condensa l’experiència de milions de persones al món: colonialisme, explotació de recursos, empobriment i danys mediambientals. El realisme de l’anàlisi no redueix, per això, la convicció esperançada que transmet Zubero en mencionar els «miracles», que són totes les pràctiques socials i econòmiques alternatives i que, alhora, es converteixen en un estímul per a la recerca de qui vol superar la queixa i implicar-se en iniciatives de transformació.

Reprendre la crítica econòmica retorna CJ als orígens. Tot i que aquests més de quaranta anys han aportat novetats importants a l’hora de comprendre la justícia i la dignitat de les persones, no és possible parlar de transformació social sense mantenir una actitud atenta a quelcom que és tan determinant a les nostres vides, i a les relacions socials, com és el sistema econòmic. El benestar de què gaudim a les societats occidentals no pot fer-nos oblidar que una majoria important de persones del Sud i minories significatives al Nord pateixen per aquest sistema econòmic. Molts dels nostres comentaris i anàlisis se solen dirigir a aspectes parcials: l’habitatge, el treball, el sistema fiscal, les migracions o el sistema alimentari. És bo, de tant en tant, deturar-nos per recordar que és el mateix sistema el que està orientat per dinàmiques destructives.

Aquest anuari recull també una extensa entrevista a Michael Löwy, el prestigiós filòsof i sociòleg marxista francobrasiler. Löwy coneix bé la teologia de l’alliberament i és amic personal de molts dels seus autors. La trobada amb Löwy ens retorna, de nou, als orígens de CJ; però com descobriran a l’entrevista, ens hi retornarà sense nostàlgia. Els inicis de la teologia de l’alliberament —noms com Gutiérrez, Frei Betto o Leonardo Boff— apareixen en una entrevista que vibra davant la urgència del present. El nucli de l’anàlisi proposada no és que l’Església, amb aquesta teologia, hagi descobert els pobres -sempre hi ha hagut una atenció caritativa-; el que marca la diferència per l’Església és que es vincula als processos autoemancipadors dels pobres. I és també aquesta una qüestió fonamental pel nostre present. Cal vincular la lucidesa de les anàlisis a la nostra capacitat per afavorir processos emancipadors. A petita escala, en contextos diferents, reconeixent identitats diverses... però processos que facin possible la dignitat i l’apoderament personal i col·lectiu. Això són els «miracles» que assenyalava Zubero.

Presentem en aquest anuari algunes d’aquestes experiències alternatives: Fiare Banca Etica, Mol-Matric, Traperos de Emaús i Supercoop Manresa. Cadascuna d’aquestes iniciatives proposa una manera alternativa d’establir relacions econòmiques, laborals i socials. L’Economia Social i Solidària (ESS) no és, avui, una amenaça pel sistema, però sí que té la capacitat de mostrar les seves contradiccions. Aquestes iniciatives demostren que hi ha suficient creativitat i competència per a cobrir les necessitats dels consumidors i els usuaris sense haver de sacrificar aspectes fonamentals com els drets dels treballadors o la responsabilitat vers el medi ambient.

No ens deixem enganyar; l’anàlisi de la necronomia no ens duu al desànim. Els testimonis de Madeleine Debrêl (1904-19064) i de la religiosa Carmen Torres es converteixen en veus profètiques per a aquest temps. Les dones avancen en l’apoderament que mou a la transformació social. Com si fossin peces d’un trencaclosques, aquest anuari va configurant la imatge, certament borrosa, però perceptible, del que podem arribar a ser com a societat si fem de la cura de les persones i del medi ambient el centre del nostre sistema.