Democràcia cultural

El títol d’aquest quadern posa de costat dues paraules, democràcia i cultura, que es donen suport mútuament com caminants esgotats a mig camí. El cansament de la primera paraula és degut al fet que designa una realitat desfigurada, erosionada en els seus fonaments per la globalització econòmica, el poder de les grans empreses, la tecnopolítica i el populisme. La segona perquè ha perdut manxa crítica i utòpica en deixar de ser un noble ideal i un antídot contra el poder i passar a ser vassalla seva. Tot i això, l’autor defensa en aquestes pàgines que la bellesa i l’art no es poden mesurar en termes d’utilitat o no utilitat, i que hi ha una commoció davant el que és bell que es pot viure com a anunci d’un món millor.