Cristian*s rar*s. Senders per repensar les experiències LGTBIQ+

Enric Vilà presenta el seu darrer llibre

El teòleg i activista Enric Vilà i Lanao va presentar el passat 18 d’abril el seu darrer llibre titulat “Cristian*s rar*s. Senders per repensar les experiències LGTBIQ+” publicat per l’editorial Claret en català i per la Universitat de Lleida, en castellà. Cristianisme i Justícia, entitat amb la qual Enric Vilà col·labora, va acollir un diàleg sobre el llibre, que va moderar la periodista Lucia Montobbio, i que va comptar amb la participació de l’escolapi Ramon M. Nogués, antropòleg i biòleg; el jesuïta Xavier Alegre, teòleg i biblista; i el sacerdot gallec Andrés Torres Queiruga, reconegut teòleg i escriptor. 

Es tracta d’un llibre que, en paraules del seu autor “vol fer pensar i repensar” i que parteix, entre altres motivacions, de l’existència d’un buit en les teologies LGTBIQ+ a casa nostra. Amb el títol ha volgut reivindicar el terme queer, que als anys 90 es va utilitzar per insultar i menystenir, i que els mateixos col·lectius que eren objecte d’aquest rebuig van adoptar per reivindicar-se. “També avui a la nostra societat, ser cristià és rar”, deia Enric Vilà. 

Cadascun dels participants va intervenir al diàleg per presentar la qüestió que aborda el llibre des del seu àmbit de treball. Ramon M. Nogués ho va fer des de l’antropologia i la biologia. Va posar de relleu que “ser diferents no es cap mal, al contrari” i va destacar el canvi que el món catòlic està experimentant sobre aquest tema amb el Papa Francesc. 

Xavier Alegre es va centrar en l’anàlisi d’alguns dels textos bíblics que s’han utilitzat per a condemnar l’homosexualitat. La interpretació literal de la Bíblia és un error que ha provocat molt sofriment, recordava aquest reconegut biblista, que va posar de relleu que “de l’homosexualitat Jesús no en parla mai, i la Bíblia molt poc”. Alegre va insistir que els textos bíblics estan sotmesos a condicionaments literaris, culturals o històrics, i aquest context s’ha de tenir en compte a l’hora d’interpretar-los. “No és possible condemnar l’homosexualitat a partir del textos Bíblics” afirmava amb contundència. 

Per la seva banda, Andrés Torres Queiruga, que signa el pròleg del llibre, va fer una aproximació al tema a partir d’un concepte que ha treballat molt i que considera un dels reptes més grans de la teologia actual: l’autonomia del món. Segons Torres Queiruga, no podem esperar trobar a la Bíblia la resposta a dilemes morals que ni tan sols existien llavors o estaven condicionats pels tabús de la societat d’aquella època. El què cal fer per afrontar un dilema moral és preguntar-nos “què ens ajuda a ser profundament humans”. No hem d’esperar que la Bíblia ens dicti unes normes sobre què hem de fer, si no que ens ajudi a viure més humanament. L’acceptació per part de l’Església del matrimoni homosexual, per Torres Queiruga, és una qüestió pastoral, però creu que encara som lluny que l’Església pugui fer aquest pas.  

El darrer a intevenir va ser l’autor, que va enumerar els 4 senders que es recorren en aquest llibre. En primer lloc, la revisió dels textos bíblics que s’han utilitzat per condemnar, tot apostant per mirada a la Bíblia que sigui inspiradora i que ajudi a construir una exegesi bíblica inclusiva. En segon lloc, el camí cap al reconeixement, un sender en el que s’ha anat avançant socialment, però que en l’Església, tot just acaba de començar, i té com a punt de partida les paraules que va pronunciar l’any 2013 el papa Francesc a la tornada d’un viatge: “qui sóc jo per jutjar-los?”. El tercer aspecte sobre el que transita el llibre és el del matrimoni, i recull raons per a la defensa d’un matrimoni homosexual consentit per l’Església. I finalment, el quart sender al que s’acosta l’autor és el de l’experiència, fent notar que massa sovint es parla de les persones LGTBIQ+ però no amb elles, i reivindicant que cal escoltar les persones. 

En obrir el diàleg amb el públic, hi va haver intervencions sobretot d’agraïment a l’autor, i també es va subratllar el camí que encara queda per recórrer, per exemple, en relació a les persones trans, col·lectiu que en aquest moment està patint, en molts àmbits, discriminació i violència.