Teologia Alliberament

El quadern virtual Gustavo Gutiérrez en cinco artículos presenta un compendi d’articles publicats anteriorment a la revista Selecciones de Teología. En aquests, Gutiérrez hi desenvolupa de forma clara i planera els trets principals i l’evolució de la denominada «teologia de l’alliberament» i aprofundeix en el significat essencial de l’expressió «opció preferencial pels pobres». D’aquest mateix marc és d’on parteix la reflexió sobre la figura i els aprenentatges de Sant Joan de la Creu, així com la indagació en el profetisme encarnat per Monsenyor Romero.

Publiquem en format de quadern virtual aquest text pòstum i inèdit d'en Víctor Codina, que va acabar d'escriure uns mesos abans de la seva mort, gairebé com un testament. No és fàcil assenyalar el gènere literari d'aquest quadern. És història de la teologia des del Concili Vaticà II (1962-1965) fins al dia d'avui. Però no és una simple història sistemàtica dels seixanta anys del postconcili, sinó una teologia narrativa i personal. Són pàgines en les quals narra la trobada amb diverses persones i col·lectius que simbolitzen diversos moments de l'Església postconciliar.

[Només en castellà]

Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc. Pregàries que ens apropen al pensament i a la figura de Lluís Espinal per a que siguin coneguts i segueixin inspirant en el futur.

Es compleixen 20 anys de la mort d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes més, la cuinera i la seva filla, a l’UCA de San Salvador, a mans de l’exèrcit. Lluitador per la justícia i la pau a El Salvador, va ser dos anys després de la seva mort quan començà a fructificar la seva obra mitjançant uns acords de pau. Apòstol de la Teologia de l’Alliberament, treballà per acabar amb la injustícia estructural i predicà i practicà una teologia soteriològica, considerant els pobres com a lloc teològic. Des de la universitat impulsà l’anàlisi crítica de la societat. 

[Quadern només publicat en castellà]Entre los muchos comentarios publicados en torno a la “Instrucción sobre algunos aspectos de la Teología de la Liberación” que la Sagrada Congregación para la Doctrina de la Fe publicó en agosto de 1984, sobresale por su hondura el del teólogo uruguayo Juan Luis Segundo, que lleva por título: Teología de la Liberación. Respuesta al cardenal Ratzinger (Ediciones Cristiandad, Madrid, 1985, 195 Págs.). Se trata de un texto analítico, matizado y minucioso, cuya lectura puede no resultar fluida para los no habituados a este género de literatura teológica.

En aquest quadern es presenta la Teologia de l'Alliberament des de tres enfocaments diferents desenvolupats pels repectivos autors. A l'apartat "La Teologia de l'Alliberament al llarg dels segles" Carlos Bavo va presentar el punt de vista històric. A continuació, sota l'epígraf "Què és la Teologia de l'Alliberament", Josep Vives ofereix una clara explicació dels punts que constitueixen aquesta teoria. Finalment, José I. González Faus, a "El mètode de la Teologia de l'Alliberament", explica com s'assumeix la causa dels pobres i quins elements cal tenir en compte.

Aquest quadern és la resposta a la publicació a Itàlia d'un escrit atribuït al cardenal Ratzinger (reproduït a La Vanguardia del 28/03/1984, p. 27) que pot induir a un posicionament globalment negatiu respecte a la Teologia de l'Alliberament. L'escrit és, evidentment, informal. No es tracta d'una anàlisi rigorosa del que diuen els teòlegs de l'alliberament, sinó que procedeix per un mètode d'afirmacions generals en què no caben diferenciacions ni matisos.

Cristianisme i Justícia es complau a oferir aquest segon quadern de la seva col·lecció preparat des de Bolívia. Per a nosaltres Lluís Espinal és tot un símbol. Si no hagués anat a Bolívia, segurament hauria estat membre del nostre equip. Però la fidelitat a l'Esperit, cada vegada més exigent en el compromís a favor dels germans, el va portar a Bolívia, primer, i després, a no callar cap paraula, ni aquelles que molesten els poderosos. Per a l'equip de Cristianisme i Justícia la seva vida és una paràbola de la justícia que brolla de la fe.

El document que presentem és l'aportació de tres testimonis excepcionals en el procés alliberador d'Amèrica Llatina, coneixedors així mateix de la realitat de l'Església europea. Dos d'ells (Gonzalo Arroyo i Pablo Richard) van participar a principis de 1984 a l'Assemblea Mundial de "Cristians en les lluites populars d'alliberament". En tercer lloc, Jon Sobrino va impartir el tema: "Quin Crist es descobreix avui dia a Amèrica Llatina: cap a una nova espiritualitat".