Joves

En aquest nº 100 dels quaderns EIDES trobareu a dotze joves conversant per parelles sobre  espiritualitat, religió, comunitat, pregària, fraternitat, fe, ego, natura, Esperit, amor, buit, alliberament, cristianisme, serenor, pèrdua, superficialitat, quotidià, sacrifici, agraïment, pressa, islam, silenci, Regne de Déu, transformació, dolor, bondat, por, testimoni, Jesús, creences, parella, compassió, família,....

Si hi ha alguna cosa que caracteritza la realitat juvenil, és la seva diversitat i la seva pluralitat. En aquest quadern l'autor ens convida a passejar per l'evolució dels joves- ens aconsella deixar de cridar joventut - a través dels canvis socials que els han anat afectant i fent evolucionar. En les seves últimes pàgines el quadern analitza la idea de la crisi d'identitat com a principal conflicte actual i com transmetre determinats valors bàsics i actituds quan no es comparteixen quadres i sistemes morals i ideològics comuns o acceptats com a evidents.

Vivim en una era postmoderna en la qual la imatge, el present o el cos es converteixen en pedres angulars de la nostra societat. La intenció d'aquest document no és escriure una mera crònica de la joventut, sinó més aviat mostrar el seu itinerari sociocultural. Dotar-se d'una visió general sobre els canvis esdevinguts en l'univers vital de la joventut és una tasca necessària per a tots es proposen orientar els processos socials.

La tesi d'aquest quadern és que el voluntariat social permet, com molt poques activitats humanes, que la persona realitzi simultàniament la seva identitat com a ciutadà/na i com a cristià/na. Amb el títol de "Voluntaris: deixebles i ciutadans" volem expressar la tensió en què tot/a cristià/na es troba en la nostra societat. Seguir Jesús de Natzaret formant part de la comunitat cristiana i, alhora, col·laborar en la construcció de la societat com a ciutadans, són les dues tasques bàsiques de tot/a creient en el Déu de Jesús.

El voluntariat pot, de fet, ser parcel·lació de la vida, justificació de l’injustificable, paracaigudisme social. Pot fer mal als qui ja reconeixen trepitjada la seva dignitat, pot ser excusa i neteja de nens rics, tapaforats del sistema, simple ambulància de la història, acció irresponsable, assistencialisme paternalista i babau, i compensació i fugida de frustracions personals... Però tot i així, tot i que s’hagi d’exercir aquesta sospita, el voluntariat social de marginació, de manera també permanent, ha d’assumir les seves potencialitats i no perdre la seva autoestima.