Gènere i feminisme

Aquí trobareu les dades referents als principals reptes que des de Cristianisme i Justícia, ens plantejàvem amb la publicació del quadern número 200, al setembre del 2016. Darre­re d’aquests reptes, hi ha unes realitats molt concretes, l’autèntica magnitud de les quals sovint desconeixem. Posar xifres als reptes ajuda a prendre consciència de tot el que queda per fer.

Ser feminista i creient és el tema que es desenvolupa en aquest quadern a través d'un simposi celebrat pel grup de l'HOAC de Barcelona. El feminisme i la seva història seran abordats des d'un punt alliberador a través de diferents figures femenines que apareixen en l'Antic i Nou Testament, per acabar amb una visió de la dona en l'Església actual, que clama per una revaloració de la Teologia feminista o de la dona.

Dejunis solidaris, resistir la seducció de les marques, acollir a l'estranger o feminisme són algunes de les propostes que aquest quadern oferta. El lector sabrà escollir les que més li convinguin i, sobretot, a l'escolta de l'Esperit, trobarà altres més pertinents. Cadascú ha de saber obrir-se a l'Esperit per trobar la voluntat de Déu sobre ell. Procurant no mirar els mals exemples d'un altre com a excusa, sinó més aviat els bons com estímul. Amb tot, potser convé un aclariment abans de concloure. Aquest Quadern va dirigit expressament als cristians.

En llegir el títol d’aquest quadern ens podem plantejar: què significa rescatar el femení? Bàsicament és una manera de ser i de sentir la vida i la relació, de compondre o edificar el món; concerneix a les arrels de la justícia. Presentem aquest quadern amb la intenció de fer una passejada pel despertar de les dones i aprofundir en les seves arrels i en quins poden ser els reptes per a un futur en què ja ningú no pot negar que la dona tingui un paper fonamental, i tot això unit a l’“Ànima”.

L’ètica de la sol·licitud ha estat sovint ignorada per l’ètica tradicional que l’ha relegat a l’àmbit domèstic o privat, i l’ha adscrit exclusivament a les dones. En un món ferit per la pobresa i les desigualtats, es fa necessari recuperar una visió cristiana que articuli la justícia i la cura dels altres i de la Terra, i que ens mobilitzi per a la transformació social. Això és precisament el que fa la teòloga Lucía Ramon en aquest quadern. 

A llarg de la història, Déu continua actuant i revelant-se de moltes maneres, però especialment a través d’amics i amigues seus com les màrtirs. Aquestes dones s’erigeixen, encara que els costi la vida, com a testimonis incontestables de la reivindicació i la denúncia dels sistemes polítics que donen l’esquena als drets humans més bàsics. Serveixi aquest quadern per al seu reconeixement i per a comprendre per què persones tant aparentment fràgils es van arribar a convertir en una amenaça per als poderosos d’aquest món.

Ningú dubta ja que bufen vents de canvi, la força i la profunditat dels quals tot just comencem a entreveure. En aquest context, l’Església es troba davant el dilema d’optar pel replegament o respondre a la invitació d’escoltar la veu de l’Esperit de Déu, que es manifesta en molts signes. L’autor explora alguns d’aquests signes, i anima a una renovació profunda que faci de la mateixa Església llavor i signe d’esperança per al nostre món. 

Mitjançant una entrevista, l’autor ens presenta el testimoni d’una de les dones pioneres en l’acollida de musulmans a Espanya. El seu testimoni no és anecdòtic, sinó d’una gran rellevància, precisament en un moment on la nostra convivència col·lectiva requereix d’una profunda renovació. I és que la pau es construeix a nivell polític però també amb la paciència i el temps que demanen les relacions més quotidianes.

En una escala de situacions de vulnerabilitat, la situació de les dones migrants en contextos de frontera ocuparia segurament el lloc més elevat. L’autora d’aquest quadern fa una descripció en profunditat de la violència sexual que pateixen les dones en el seu camí migratori, deixant clar, però, que el fenomen s’emmarca en el problema més general dels rols i les desigualtats de gènere, i de les relacions de poder que se’n deriven.