Espiritualitat ignasiana

Presentem en aquest quadern fragments d’algunes de les  cartes que l’autor solia utilitzar quan proposava els Exercicis espirituals, a manera d’orientacions per a l’oració personal. Les cartes de PPH realment tenen sabor d’altiplà bolivià, perquè aquest era «el seu lloc al món», on viure, compartir, resar, pensar, treballar, servir… PPH convida a desitjar Déu mateix, Amor que davalla fins allò de més baix i ínfim.

El cristianisme, que és seguiment de Crist, consisteix en una vida, tota, convertida en un veritable culte. I no es redueix als actes pròpiament religiosos, com la pregària o els sagraments, sinó que tota l’existència del cristià s’ha de convertir en un manera de viure per a Déu. La secularitat, entesa com la condició humana i mundana de la nostra vida, és la substància del viure cristià.

El títol d’aquest quadern, «Jo sol, què puc ser?», és una expressió que surt en el número 58 del text dels Exercicis Espirituals. El «jo sol» no fa al·lusió a una solitud física –«estic sol»– o psicològica –«em sento sol»– sinó a una opció vital: «per i amb les meves pròpies forces», «sense necessitat de Déu per a res». Una pretensió marcada per la cobdícia i l’arrogància que s’acaben convertint en l’arrel del pecat –personal i estructural– i en l’arrel dels desordres d’un mateix.

El text que teniu entre mans és una adaptació del mes d’Exercicis que el jesuïta i teòleg Ferran Manresa va proposar fa anys i de forma personalitzada en un acompanyament espiritual a Bolívia. Com a homenatge a qui fou mestre i amic, en Carles Marcet ha adaptat aquest material immens per tal que fos possible presentar-lo en l’espai d’aquest quadern, reconvertint-lo en un procés de vuit dies d’exercicis. I tot això amb l’esperança que pugui ajudar exercitants i exercitadors a facilitar la trobada personal amb el Déu «sempre més gran». 

La frase que dona nom a aquesta publicació la trobem a sant Pau quan diu: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill» (Gal 4,4); o «Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud del temps» (Ef 1,9-10). A partir d’aquesta expressió l’autor es formula directament aquesta pregunta: Avui, Pau ho podria escriure, això? O, encara d’una manera més clara: Nosaltres, el podem entendre? La resposta, encara que no ho sembli, toca el moll de l’os de la nostra vida.

Fidel a la finalitat de la col·lecció “Ajudar” d’EIDES, oferim en aquestes pàgines un material bàsic per a estudiar i practicar el discerniment comunitari apostòlic: documents de les Congregacions Generals, juntament amb cartes i altres textos més rellevants dels Superiors Generals de la Companyia de Jesús. Una recopilació que és també una invitació a una pràctica necessària per a poder respondre de manera realista i afinada als reptes del moment històric que vivim.

Aquest text reflexiona sobre les implicacions que té l’aplicació del “magis” ignasià i els criteris de “qualitat evangèlica” a l’estructura d’un centre educatiu. Com afecta a la seva finalitat última, al seu funcionament, al tipus de relacions que es donen dins la comunitat educativa i d’aquesta amb el seu entorn... En definitiva, es tracta de preguntar-se, en clau de “magis”, no tant pel “què fa” una institució educativa, sinó, sobretot, “pel què i com és”.

A través del testimoni i la vida de sant Ignasi, veurem fins a quin punt les dimensions acompanyar, ser acompanyar i en companyia, són bastant nuclears en el procés de la maduració de la fe, de la peregrinació de l’esperança i de l’enfortiment de l’amor. Són, per tant, dimensions a tenir presents i a cultivar, no només personalment, sinó també en els grups i les comunitats eclesials de què formem part.  Ho són precisament en temps on el narcisisme i l’autosuficiència ens aboquen cap a un individualisme sense sortida. 

Han estat molts els mestres o místics cristians que expliquen els efectes de la pregària contemplativa, però no la manera com fer-la. El P. Jalics ha omplert aquest buit amb una proposta que va néixer d’una experiència personal de detenció i aïllament durant la dictadura argentina. En aquest quadern, que comença amb una magnífica introducció de Xavier Melloni, explica com el seu “camí” contemplatiu de pregària enllaça amb la pràctica dels Exercicis ignasians.

L'autor, que ha estat durant anys director de La Cova de Manresa, ens convida a un itinerari geogràfic i espiritual a través de la vida de sant Ignasi. Un pelegrinatge exterior i interior que ens pot ajudar, de la mà del sant, a trobar com parla Déu a través de la vida, els llocs i les persones.