Ecologia i medi ambient

El viatge dels aliments fins a la nostra taula i fins a la galleda de les escombraries (si no ens els mengem), ja no passa de manera aïllada. Hem d’entendre que la nostra relació amb el menjar i el malbaratament d’aliments afecta la vida de les persones en el nostre planeta tant les que passen gana com a les que ens enverinem amb el que llancem. És, per això, que malbaratar aliments adquireix la categoria de sacrilegi i el posar-hi solució esdevé una qüestió que afecta no només l’economia i la salut sinó també la vida religiosa i espiritual. Així ens ho explica aquest quadern.

Aquest quadern s’inspira en les reunions dels últims cursos del Grup de Professionals de Cristianisme i Justícia. En la primera publicació 

Poques persones com el jesuïta Víctor Codina van viure i participar d'una manera més intensa del Sínode de l'Amazònia que el Papa Francesc va convocar el 2017, que es va celebrar a Roma el 2019 i que oficialment es va concloure el febrer d'aquest 2020 amb la publicació de l'Exhortació apostòlica post-sinodal Estimada Amazònia.

L’autor proposa en aquesta reflexió deu motius que justifiquen la implicació de les religions en el debat mediambiental. Són motius que ofereixen claus de lectura de les declaracions religioses dels últims anys i alhora estratègies per a la transformació personal, institucional i social. Es tracta de la dimensió profètica, ascètica, penitencial, apocalíptica, sacramental, soteriològica, mística, sapiencial, comunitària i escatològica que travessa l’experiència espiritual de la humanitat.

La construcció de llocs polítics no profanables passa per la defensa d’aquests llocs sagrats que havíem aconseguit aixecar, per demolir aquells que s’han convertit en habitatges insalubres i per aixecar noves llars multiculturals, sostenibles i no discriminatòries que reconeguin i acullin identitats negades. L’autor ens convida a abandonar la passivitat i a convertir-nos en arquitectes y paletes si no volem que el món acabi sent “un gran centre comercial on tota realitat llueix un codi de barres amb el seu preu”.

Jorge Riechmann, parla del segle XXI com el “Segle de la Gran Prova”, un segle on ens hi podem jugar el futur del planeta i la supervivència com a espècie. Davant d’això, des de la filosofia, la teologia i l’ecofeminisme,  els autors es plantegen si és possible endegar un curs civilitzador diferent, que cerqui altres metes i fomenti uns altres valors: acollir l’estrany, tenir cura del que és fràgil, fer les paus amb la natura i acceptar-nos  com els éssers vulnerables  i mortals que som.

«No hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental». A partir d'aquesta tesi central en la Laudato si', el quadern ens presenta les idees i valors nuclears de l'encíclica i ens proposa una superació del dilema justícia/mediambient, lluita contra la pobresa/cura del planeta. El camí cap a una ètica ecològica integral es converteix, així, en l'única solució possible al carreró sense sortida al quan ens ha portat l'actual sistema de producció i consum.

Després de trenta-cinc anys, Cristianisme i Justícia arriba al quadern número 200. La nostra intenció ha estat sempre la d’oferir un relat esperan­çador que alimenti l’aspiració, compartida per molts, d'un món més just i fratern. Fidels a aquesta aspiració i a una realitat que ens interpel·la, el present quadern vol ser un clar reflex del treball en equip que caracteritza el nostre centre i una bona guia d'aquells reptes que marcaran la reflexió present i futura de Cristianisme i Justícia.

Davant la proliferació de vegetals modificats genèticament i després de comentar els diversos gens que s’han alterat, Cuadros planteja els pros i contres del conreu d’aquestes espècies. Pros com major producció i la possibilitat d’acabar amb la fam al món i contres com manca de transparència i de seguretat per a la salut, manca de justificació ètica, efectes sobre la biodiversitat, i, qui sap, l’aparició de bacteris més resistents. I podríem acabar depenent tots els comensals d’unes poques i potentíssimes transnacionals, com Monsanto.  

Forta crítica sobre com s’ha formulat el Pla Hidrològic Nacional, sense tenir en compte l’opinió de la població i els autèntics interessos de la pagesia afectada. Ni ecologistes, ni catalans ni aragonesos hi estan d’acord. Després d'una anàlisi tècnica, i de denunciar com es malbarata l’aigua per algunes comunitats, es posa de relleu que els grans beneficiats són els més poderosos: constructores, elèctriques, empresaris turístics, especuladors immobiliaris,... En definitiva, empobrir uns per a enriquir d’altres.