Democràcia i participació política

Davant l'actual crisi de l'esquerra, cal deixar clar que la lluita per suprimir la barbàrie i assolir la fraternitat humana és molt anterior a l'existència de l'esquerra com a tal. Aquesta lluita prosseguirà amb el nom o sense el nom d'esquerra, marxisme o socialisme, mentre hi hagi col·lectius d'humans que es rebel·lin contra l'explotació, l'opressió, la injustícia i l'empobriment d'uns éssers per altres éssers. L'important no és, doncs, si té futur el socialisme, si aquest serà marxista, postmarxista o antimarxista.

És la democràcia econòmica una forma eficaç de socialisme? Ens atrevim a publicar un treball provocador, enmig de la nostra societat que sembla haver acceptat a ulls clucs els mecanismes de l'economia capitalista neoliberal. Al lector li tocarà jutjar fins a quin punt són viables aquestes propostes. Bàsicament oferim alternatives raonades en el debat actual, on el socialisme sovint apareix mancat dels aires utòpics que han motivat sempre la seva història.

El model democràtic després de la caiguda del bloc soviètic s'ha consolidat. No obstant això, moltes són les veus crítiques que qüestionen aquest model, sobretot al bressol dels estats democràtics, les seves poblacions s'alcen contra un sistema que necessita ser actualitzat. Davant l'actual dèficit democràtic existent, és urgent pensar creativament nous models de regulació econòmica, social i política.

Aquest quadern analitza exhaustivament el fenomen de la globalització des d’un punt crític seriós cap als abusos del món capitalista. Des de diversos aspectes, com la globalització tecnoeconòmica, sociopolítica o cultural, l’autor intentarà en els seus últims capítols una definició més rica de la globalització i plantejarà propostes per a governar-la. En efecte, la naturalesa d’aquest fenomen el fa susceptible de ser governat: creiem que cal configurar-lo de manera que afavoreixi a tothom, especialment els més pobres.

A través del fenomen mundial de la Globalització, l’autora d’aquest quadern ens presenta els problemes, els reptes, les esperances per a una Democràcia forta i consolidada. No obstant això, tal com queda latent en aquestes pàgines que el lector pot analitzar, l’assumpte és delicat i pot comportar diversos problemes si no es treballa en la societat i la ciutadania per enfortir aquesta institució.

L’autor d’aquest quadern realitza un treball exhaustiu centrat en com a partir de la Il·lustració, i per tant des de l’inici de la humanitat en l’era Moderna, la religió ha fet la seva aportació al pensament i a la societat d’avui dia. El lector pot trobar la feina una mica feixuga, per això es recomana una lectura tranquil·la i concentrada. Arran del Segle de les Llums, la religió va ser apartada del seu paper predominant en tots els àmbits i la raó li prenia el seu lloc. Veurem com això va afectar el pensament modern.

El vigent model neoliberal de globalització, lluny de frenar la degradació ecològica, reduir les desigualtats i garantir drets fonamentals, ha convertit la gestió de l’aigua, en una nova oportunitat de negoci que depreda els recursos hídrics i augmenta la vulnerabilitat dels més dèbils. Cal promoure una «nova cultura de l’aigua» que recuperi, des de la modernitat, la vella saviesa de les cultures ancestrals basades en la prudència i en el respecte a la natura.

El món que hem conegut aquestes darreres dècades sembla que s’estigui ensorrant a marxes forçades. Aquest quadern pretén centrar-se en totes aquestes transformacions en la seva anàlisi, però també en les eines de transformació que estan sorgint des dels moviments socials. Com bé senyalen els autors una altre món no és només possible, sinó que “ja està sent possible”, per això és important continuar ajudant-lo a néixer.

Més de mig segle després del seu naixement, i malgrat el seu èxit indiscutible, el projecte europeu sembla encallat. Els interessos particulars de cada país tornen a prevaler sobre els interessos generals i són molts els ciutadans que es mostren indiferents, si no hostils, al projecte europeu. El col·lapse es va iniciar força abans, però ha culminat amb la duríssima crisi econòmica que patim. És el final del camí? ¿Val la pena seguir en aquesta Unió, tal com l’han deixada?