Déu/Fe

En aquest nº 100 dels quaderns EIDES trobareu a dotze joves conversant per parelles sobre  espiritualitat, religió, comunitat, pregària, fraternitat, fe, ego, natura, Esperit, amor, buit, alliberament, cristianisme, serenor, pèrdua, superficialitat, quotidià, sacrifici, agraïment, pressa, islam, silenci, Regne de Déu, transformació, dolor, bondat, por, testimoni, Jesús, creences, parella, compassió, família,....

Les creences es fan visibles —expressant-se en idees o accions— quan un individu o una comunitat se sotmeten a esdeveniments que les fan trontollar. La hipòtesi d’aquest quadern és que el coronavirus ha fet trontollar les creences occidentals contemporànies i ha esdevingut un mirall en què aquestes creences han quedat reflectides. Creure en la naturalesa, creure en la humanitat, creure en Déu o no creure, han estat reaccions diverses que s’han posat de manifest durant aquesta sindèmia.

L’atractiu d’una autora com Simone Weil radica en que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització. El mateix González Faus assenyala la sorpresa, que molts compartim, que un experimenta quan llegeix Simone Weil: «Deu ser veritat que ha existit una dona així?». (Del pròleg d'Oriol Quintana)

A Europa assistim a un veritable col·lapse de la fe cristiana. En relativament poques dècades, s’ha passat d’una societat europea d’arrels i de cultura cristiana a una societat en què el cristianisme és culturalment irrellevant. En aquest quadern l’autor, després de fer una anàlisi d’aquesta crisi, explora les condicions de possibilitat que hauria de tenir una nova iniciació cristiana. Una reiniciació realitzada des de baix, des dels pobres, des de la història de la passió del poble, des de la gran majoria de la humanitat.

Tota recerca d’espiritualitat és una dada positiva, des del punt de vista cristià i humà, però obliga a un esforç d’examen i autocrítica: hi ha uns elements ineludibles de la teologia cristiana que no es poden passar per alt, entre ells la necessitat de construir aquesta espiritualitat des dels “últims” d’aquest món. És a aquest debat que vol contribuir aquest quadern, fruit de la reflexió de tot un curs del seminari teològic de Cristianisme i Justícia.

[Aquest llibre només està disponible en castellà]

Un Déu que s’identifica amb aquell que va ser crucificat com un maleït de Déu no pot valer com un déu “normal”. El Déu que es revela en el Gòlgota no acaba d’encaixar amb el déu de la religió. El cristianisme suposa, doncs, en darrera instància, una càrrega en la línia de flotació del vaixell típicament religiós.

[Aquest llibre només està disponible en castellà]

Aquesta obra pretén abordar els temes clàssics de l’escatologia cristiana (mort, judici, resurrecció, cel, infern i purgatori), des de la perspectiva dels “últims”, és a dir, des de la perspectiva dels exclosos, els marginats i les víctimes. Respectant el misteri i reconeixent la insuficiència de tot llenguatge humà sobre el “més enllà”, aquest llibre proclama l’esperança que anima a tots aquells homes i dones que uneixen el seu destí al de Jesús i, en ell i amb ell, al dels últims de la terra.

El text tracta la pèrdua de la fe a Espanya apuntant com a causes el nacional catolicisme i la separació fe-vida o la imatge que dona l’Església. I tracta com és posible sofrir angoixa vital malgrat tenir-ho tot materialment i afectivament. I el retorn a la fe, gens fàcil, pot tenir l’origen en la necessitat de donar sentit a la vida, l’acollida, no considerar-se producte de l’atzar, set d’infinitud,... Els autors proposen diversos punts de reflexió com viure en una societat plural o les imposicions de l’Església. 

L’escrit inèdit que presentem reprodueix la intervenció que va tenir l’autor en un congrés de teòlegs asiàtics -cristians i d'altres religions- que va tenir lloc a Nova Delhi el desembre de l'any 1987. A aquest congrés van assistir-hi tres convidats de Llatinoamèrica als quals es va demanar que presentessin les seves reaccions al que havien dit els asiàtics. Reproduïm les pròpies paraules de l’autor.

Arran de la pregunta sobre la seva relació amb Déu d'un amic, González Faus desglossa a través de tres nivells, la seva pròpia relació amb Déu. Les raons de la Raó, les raons de Jesús i les raons del Cor, il·lustren una cosa tan inexplicable en paraules com necessari d'expressar, i que serà contraposat amb una sèrie de desraons que tot creient trobarà en el seu camí i que estarà en tot moment acompanyat per experiències de gratuïtat, mort o culpa i perdó.