Àfrica

Balanç de la situació a Sierra Leone després d’11 anys de guerra. Pobresa, corrupció i mal govern, juntament amb l’explotació de diamants, com a causes i la greu situació dels nens soldats com a conseqüència. Nens i nenes maltractats i violats, acabant com carn de canó als fronts. Els javerians han fet una tasca ingent amb ells, intentant recuperar-los com a persones, unes vegades amb més èxit que d’altres. Impressionant la capacitat de perdó i d’acollida de moltes famílies del país.  

La R. D. del Congo, malgrat disposar d’innombrables riqueses, el gran mal d’Àfrica per a molts autors, viu en la més inhòspita pobresa. Primer propietat particular del cruel Leopold II de Bèlgica, després propietat de l’estat belga. 1960, arriba la independència sense un sol llicenciat. L’esquerrà Lumumba, assassinat, és substituït pels corruptes Mobutu i Kabila pare i fill. A l’est del país una cruenta guerra amb molts actors: RDC, països veïns, interessos occidentals en les mines de la regió... I la població condemnada a la misèria! 

Kènia, paradís dels safaris, viu una onada de violència després de les eleccions. Un nou estat en flames. Tot comença amb la Conferència de Berlin, 1884, on els imperis europeus es repartiren Àfrica, traçant fronteres arbitràries segons riqueses a espoliar, sense respectar cultures i ètnies. Explotaren sense proporcionar educació. I arribaren les independències. Amb el neocolonialisme, tot seguí igual. Ara amb elits nacionals corruptes.

59.5 milions. Aquesta és la xifra de persones que el 2014 es trobaven desplaçades del seu lloc d’origen a causa de persecucions, conflictes,  violència generalitzada o violació de drets humans. Són 8,3 milions de persones més respecte a l’any 2013. En aquest Paper s’analitzen les causes d’un increment molt preocupant, i es plantegen maneres de donar-hi una resposta que no pot esperar. 

Alguns qualificarien la realitat de l’Àfrica Negra com una “humanitat trencada”, pobresa, misèria... Aquest quadern es publica pocs dies després d’un nou esclat del conflicte entre Zaira (RDCongo) i Rwanda que donarà lloc a l’anomenada Primera Guerra Mundial Africana. Considerem que aquest quadern no pretén ser una simple lamentació o una pessimista propaganda sobre l’Àfrica Negra. És més aviat una anàlisi de la realitat que pretén identificar els problemes reals de les nostres societats i proposar vies de solució.

Minerals, tutsis, hutus, paisatges verds i muntanyencs, genocidi i camps de refugiats. Diverses són les idees que venen al cap del lector en llegir Grans Llacs Africans. En aquest quadern, l’equip de Cristianisme i Justícia ha apostat per treure a la llum un conflicte sobre el qual sembla que els mitjans de comunicació han decidit passar pàgina. No obstant això, la gent segueix patint, passant inanició o mancant de justícia. El lector podrà conèixer una mica més quins reptes de futur ens hem de plantejar perquè la regió trobi la pau que els seus habitants desitgen.

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia.

En aquest Quadern el lector podrà observar una primera part en què es comença mirant cap a l'Àfrica: què arrels, quina història, quina situació actual viu aquest continent del qual han de marxar tants joves a l'recerca d'un futur en les nostres terres? En segon lloc, els autors plantegen mirar-se a nosaltres mateixos, o millor, es deixaran mirar pels africans que arriben aquí: què Espanya, quina Europa es troben aquests africans en arribar? La seva mirada ens descobreix aspectes del nostre món que la nostra pròpia mirada no veu (o no vol veure).

Aquest quadern pretén abordar el fenomen dels conflictes armats a l’Àfrica subsahariana; per desgràcia, l’assumpte de més presència en la nostra visió sobre aquest continent. No obstant això, lluny de la reincident i moribunda fotografia de la fam, la guerra i la misèria, així com del clàssic estereotip de l’africà salvatge, passiu i dependent de la caritat internacional, Àfrica i les societats africanes són sobretot un formiguer de vida, moviment, capacitat de resposta i iniciatives, que passen inadvertides i invisibles als ulls de la història moderna.

Empreses, militars, polítics, ONG … i, al centre de tot, la població sofrent. Aquests són els principals actors d'un drama quotidià que es viu a la RDC des de fa dècades, però que s'ha agreujat per la demanda de determinats minerals dels quals el subsol africà n'és especialment ric. El quadern ens apropa a la complexitat d'un problema que posa al descobert totes les contradiccions de la globalització.