“La tecnologia contribueix, com cap altra cosa, a expulsar-nos de casa”

Mentre les xarxes i els mitjans de comunicació s’han omplert aquests darrers dies d’informacions sobre l’èxit de l’aplicació ChatGPT i les conseqüències que poden tenir el avenços en intel·ligència artificial, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern Sobre la tecnologia, d’Oriol Quintana, doctor en Humanitats per la UPF i professor a l’IQS (URL).

Negant qualsevol possibilitat de neutralitat de la tecnologia, el quadern fa un crit d’alerta davant el que considera el seu mal essencial: el desarrelament. La tecnologia “ens desvincula de l’univers i contribueix, com cap altra cosa, a expulsar-nos de casa”, afirma l’autor, que considera que és fonamental que prenguem consciència d’aquest desarrelament.

És cert que des del segle XX ja s’han anat recollint tot de crítiques contra la tecnologia: esclavitza, idiotitza, estandarditza, accelera, esgota, degrada l’atenció,... però Oriol Quintana opina que aquestes acusacions tot just rasquen la superfície del problema, i identifica en la desfactualització la conseqüència més greu de la tecnologia: per poder operar tecnològicament, necessitem reduir el món físic a un conjunt de dades, i les coses perden la seva entitat, la seva solidesa. Així, diu l’autor, la presència física ja no és res i tot està absent, de tal manera que les persones es desvinculen del seu cos, del lloc on viuen, de la realitat circumdant. “La pèrdua d’aura de les realitats físiques fa que el món sencer sigui un no-lloc” perquè “una vida autènticament humana requereix interactuar a través del cos amb objectes sòlids que siguin familiars i que ens facin sentir a casa. Requereix disposar d’una narració significativa, socialment compartida, en la qual enquadrar la pròpia i petita història personal”.

Pel què fa al problema de l’ètica de la intel·ligència artificial, alerta davant la temptació de delegar el problema del bé i el mal en la tecnologia, una temptació que és latent darrere de la utopia tecnològica, perquè “quan creiem que la tecnologia serveix per millorar la vida humana estem creient implícitament que és capaç de millorar moralment la vida humana, que la seva moralitat és superior a la de la humanitat”. Segons l’autor és un error i no podem traslladar a les màquines el que és exclusivament la nostra responsabilitat.

No trobarem en aquest quadern receptes o propostes que permetin revertir aquest procés. L’autor no veu cap possibilitat de sortida, perquè “el medi tecnològic ha colonitzat i condicionat tot el planeta i totes les ments. No hi ha una arca de Noè que ens permeti deslliurar-nos del diluvi. I no hi ha alternativa al medi tecnològic”. Així doncs, “ser tecnològics és avui la condició de supervivència”, sentencia, encara que sí que deixa obert un petit marge de maniobra, i que es troba en la nostra actitud cap a la tecnologia.

La reflexió del professor Oriol Quintana acaba buscant un refugi enfront al desarrelament, que troba en els rituals, que esdevenen autèntics actes de resistència, contraris a la lògica de la tecnologia, perquè no necessàriament estan motivats per l’eficàcia i ens fan sostenir l’atenció i la concentració en una sola cosa, enfront del multitasking, la dispersió i l’estímul continu. I en definitiva, permeten adquirir la convicció que l’ésser humà té un lloc a l’univers.

Oriol Quintana. Professor a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià a IQS (URL). És doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, amb una tesi guardonada amb el premi extraordinari de doctorat i pel premi d’assaig de la Fundació Joan Maragall. Les seves darreres publicacions no acadèmiques són el llibre La Mandra (2019), Filosofía para una vida peor (segona edició de 2021), i La condición del hombre corriente. Ensayo sobre el Humanismo de George Orwell (2022)

Materials:

• "Sobre la tecnologia" - CAT  [descarregar]
• "Sobre la tecnología" - ESP  [descargar]
• Vídeo-entrevista amb Oriol Quintana [veure]