Ens ha deixat el jesuïta Jesús Renau, membre de l’equip de Cristianisme i Justícia

Aquest dissabte 16 de desembre ha mort a Sant Cugat del Vallès el P. Jesús Renau Manent als 89 anys d’edat. Ha estat vinculat a Cristianisme i Justícia des dels primers anys del centre, i ha estat membre actiu dels diferents seminaris (social, teològic i EIDES-espiritualitat).

Les seves primeres aportacions a la reflexió del centre van ser en l’àmbit educatiu, on va formar part d’un grup d’educadors molt actius a la dècada dels 80-90. Fruit d’aquell treball van ser la publicació de diversos quaderns, especialment el Quadern CJ n. 28, Irrenunciables utòpics en l’educació.

En les darreres dècades el seu interès va girar cap a l’economia i especialment les aportacions de la Doctrina Social de l’Església. Ha estat el pal de paller d’un grup d’economistes i pensadors socials que, motivats pel seu entusiasme, van fer una important tasca de reflexió. Van recollir textos i van escriure multitud d’articles al blog de Cristianisme i Justícia, sota l’etiqueta d’Irrenunciables.

A més de la seva tasca de reflexió en els grups i seminaris, en Jesús Renau va ser també membre del Patronat de la Fundació Lluís Espinal durant anys, aportant sempre una visió aterrada a la realitat sobre el que havia de ser el diàleg entre la fe i la justícia en l’actualitat. Aquest compromís amb Cristianisme i Justícia el va combinar amb altres col·laboracions que va mantenir gairebé fins al final, quan la malaltia i sobretot la pèrdua de visió li van fer cada vegada més difícil mantenir la seva activitat. Entre d’altres, fou consiliari del Casal Loiola, professor de l'ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona), col·laborà a la Capella Sant Joan Baptista de Badalona i també va ser director espiritual del seminari interdiocesà.

Va escriure nombrosos llibres d’espiritualitat i pregària per a joves i per a matrimonis, que el van fer molt conegut i estimat sobretot en l’àmbit de Barcelona i Catalunya.

Com ens ha passat darrerament amb els traspassos d’en Joan Travé o en Víctor Codina, els qui formem part d’aquesta casa el trobarem a faltar molt. Aquí tenia el despatx on rebia cada dia molta gent atreta per la seva bondat, el do del consell i el seu incombustible optimisme.

Descansi en pau l’amic Jesús. Intentarem mantenir el seu llegat, però sobretot la seva inspiració i el seu compromís per transformar un món que no li va fer perdre mai l’esperança.