Davant l'escalada de tensió a Catalunya

Cristianisme i Justícia (CJ) és un centre d’estudis ubicat a Barcelona amb presència a través de les seves publicacions i activitats en 124 països de tot el món. CJ el conforma un equip de persones compromeses amb l'eradicació de les injustícies des de la reflexió i el pensament crític. Un equip plural amb persones de Barcelona, ​​Madrid, València, Bilbao, etc.

L'actualitat del conflicte polític entre Catalunya i Espanya i l'escalada de tensió i actuacions dels últims dies no ens permeten quedar-nos en silenci. A Catalunya hem viscut set anys de mobilitzacions massives i pacífiques pel dret a decidir primer i per la independència de Catalunya després. El detonant principal d'aquest conflicte va ser el 2010 la sentència del Tribunal Constitucional de retallada d'un Estatut de Catalunya aprovat successivament per la majoria del Parlament Català el 2006, posteriorment per majoria del Parlament Espanyol i finalment per referèndum a Catalunya. Un conjunt de polítiques recentralitzadores i la desídia d'un Govern Espanyol completament sord a les demandes tant dels diferents governs de Catalunya com de la ciutadania han portat a un augment dels partidaris del "dret a decidir" arribant a un 70-80% del suport ciutadà. La manca d'iniciativa política i la incapacitat de diàleg davant d'una realitat política com la descrita ens ha portat on som. Tots hauríem de fer autocrítica sobre el nostre grau de responsabilitat en l’actual situació.

Som conscients que diguem el que diguem no serà del gust de tots, ja que les posicions en el nostre equip són també dispars, però hi ha unanimitat en els següents aspectes:

1. Com a cristians creiem que la fraternitat és el valor més universal i primari de l'existència humana. Una unitat imposada contra la fraternitat és una unitat no cristiana. I una llibertat que s'afirmi negant la fraternitat, tampoc és una llibertat veritablement humana. D'aquí se segueix, com evident, la necessitat de diàleg quan sorgeixen les diferències i de respecte democràtic de la voluntat de les minories.

2. L'exercici del poder sense política és autoritarisme. S'ha volgut traslladar als tribunals una feina que no els correspon. Apostem per la resolució política i negociada, i no judicial ni policial, del conflicte entre els governs català i espanyol. La doctrina social de l'Església afirma que "la comunitat política està essencialment al servei de la societat civil i, en última anàlisi, de les persones i dels grups que la componen" (catecisme Església Cat. N.1910). Per tant, el poder ha d'escoltar constantment el voler i sentir de la societat civil, per "fomentar el bé comú del país, no només segons les orientacions de la majoria, sinó en la perspectiva del bé efectiu de tots els membres de la comunitat civil, incloses les minories ". (Compendi Doctrina Social de l'Església, n.169)

3. Denunciem des d'aquest moment tota vulneració de drets fonamentals. El que estem vivint és una escalada de tensió no digna d'una democràcia. Les autoritats han de demostrar que les mesures aplicades són compatibles amb els principis democràtics. El dret a la llibertat d'expressió, el secret de comunicacions, el dret de reunió, etc. han de ser garantits i cap dret civil pot ser vulnerat. Donarem suport a qualsevol resposta pacífica i no violenta quan es vulnerin drets bàsics de la ciutadania.

4. Rebutgem profundament tota violència que pogués produir-se i tota repressió que busqui precisament una resposta violenta per justificar-se. La solució ha de passar sempre per la negociació pacífica.

I, finalment, sent una de les nostres missions teixir ponts de trobada, confessem que un cristià no ha de mai tancar les portes al diàleg (on tot el que no vulneri els drets fonamentals pot ser tractat), ni tan sols quan les posicions es radicalitzen en els extrems i sembla impossible arribar a una solució negociada.

21 setembre 2017

Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia