L’agraïment és el sentiment que, de forma més gratificant, ens obre a l’altre. A través d’ell descobrim el seu veritable valor personal, agraïm el que és vàlid i ens obre a la nostra veritat més inqüestionable: ho devem tot. Per ser avui qui som, tot ho hem hagut de rebre gratuïtament dels altres i al llarg de molts anys. Davant aquesta realitat de la nostra existència, brolla la pregunta de si la gratuïtat no serà l’experiència humana més neta, la que més ens sorprèn i omple, perquè en el fons, es confessi o no, en ella es palpa, sense saber-ho a Déu. En l’actual dinàmica social, que fomenta la competitivitat i l’individualisme, la saviesa del text ignasià constitueix una eficaç ajuda per a fer de la pròpia persona font de gratuïtat.