FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Cap a una ecologia integral

Cristianisme i Justícia analitza en el seu darrer quadern la conversió ecològica que planteja el Papa Francesc a l’encíclica Laudato Si'.

Fa gairebé dos anys, el maig de 2015, es publicava l’encíclica Laudato si, en la que per primera vegada, un Papa dedicava un document magisterial tan important com una encíclica a tractar el tema ecològic. En ella, el Papa Francesc planteja una meta ambiciosa: un canvi de l’ésser humà, un canvi profund i integral en la manera de percebre, de veure i d’estar en el món. En definitiva, una conversió ecològica.

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar ara el quadern “Cap a una ecologia integral”, fruit del seminari intern que el centre dedicà el curs passat a aquest tema i del treball dels seus dos autors, els jesuïtes Joan Carrera i Llorenç Puig.

La intenció d’aquest quadern és desenvolupar els valors necessaris per a viure el projecte que planteja la Laudato si. I és que Francesc no deixa escapatòria als creients per prendre’s seriosament aquesta qüestió. Segons el Papa, per als cristians, els seus deures amb la natura formen part de la seva fe.

Llavors, què ens demana la Laudato Si?

La conversió que proposa obliga a prendre unes opcions determinades que afecten la pròpia vida, el comportament, els compromisos, les prioritats i la sensibilitat. No es tracta, doncs, de cercar solucions tècniques als problemes del medi ambient, sinó de quelcom més profund: un gran desafiament cultural i espiritual, en el que l’educació té un paper clau.

El quadern presenta les idees nuclears de l’encíclica, els valors que haurien de definir una nova ètica ecològica, així com els comportaments i actituds necessaris per canviar la nostra manera de relacionar-nos amb la natura.

Crisi ambiental i crisi social

Un dels punts cabdals en els que insisteix el Papa Francesc és l’estreta vinculació de la qüestió social i l’ecològica. Laudato Si integra els drets socials amb els nous drets del medi ambient i els drets de les minories cultures, perquè són els més pobres i les minories culturals els qui més pateixen la problemàtica ecològica. Així, novament, Francesc no deixa escapatòria i l’encíclica afirma que “un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social”. Aquest concepte de justícia s’amplia encara a les generacions futures, prenent consciència que les nostres accions i omissions tindran conseqüències en un futur i poden hipotecar la vida dels nostres descendents.

Apostar per un altre estil de vida

Això obliga a redefinir el concepte de progrés, ja que “un desenvolupament tecnològic i econòmic que no deixa un món millor i una qualitat de vida integralment superior no pot considerar-se progrés”, assegura el quadern. I novament, demana un canvi en el nostre estil de vida i de consum, evitant el malbaratament i descobrint el valor intrínsec de les coses enfront de la mirada utilitarista i tecnocràtica que predomina actualment. És un repte que va molt més enllà d’un canvi d’hàbits i que ens parla d’aprendre a valorar dimensions de la felicitat que no estiguin relacionades amb el fet de tenir o de posseir.

Hi ha doncs implícita a l’encíclica, segons els autors, una crítica al sistema econòmic actual, ja que “constata que molts dels valors que promou el sistema estan en clara tensió amb els valors ecològics proposats”: la forma d’entendre la propietat privada, el concepte de progrés, el model productiu i de consum actual, el comportament de les empreses transnacionals,... no semblen compatibles amb les propostes d’una economia analitzada des de l’ecologia integral.

Una altra forma de relacionar-nos amb la natura

De fet, segons el quadern, “l’encíclica assenyala l’antropocentrisme desmesurat de la nostra època com una de les arrels profundes de la problemàtica ecològica”. Enfront d’això aposta per prendre consciència de la interdependència entre tots els éssers vius, deixant de considerar l’entorn en funció del benefici propi i avançant cap a una ètica de la compassió universal que promogui que tots els éssers vius puguin viure dignament. Aquesta nova forma de relacionar-nos a través de la interdependència la trobem en moltes tradicions religioses, formulada com a comunió entre tots els éssers.

Els autors

Joan Carrera. Jesuïta, llicenciat en medicina i doctor en teologia. Professor de Moral Fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor col·laborador a ESADE. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia els quaderns “A la recerca del Regne” (quadern 101, agost 2000), “Món global. Ètica global” (quadern 118, abril 2003), “Horitzó Kioto” (quadern 133, maig 2005), “Identitats pel segle XXI” (quadern 147, juny 2007), “El problema ecològic: una qüestió de justícia” (quadern 161, juny 2009) i “Una relació difícil. Cristianisme i societat des de la perspectiva ètica” (quadern 170, novembre 2010). És membre de l'equip de Cristianisme i Justícia.

Llorenç Puig. Jesuïta. Delegat dels jesuïtes a Catalunya. Doctor en Física i professor  a l’Institut de Teologia Fonamental. Col.labora en pastoral universitària, a Universitaris Loiola i a l’IQS. Forma part d’Entxartxad, grup de solidaritat amb el Txad. Investiga en el camp de les relacions entre ecologia i religió, fe i ciència.

Quadern

  • “Cap a una ecologia integral” – català [descarregar] 
  • “Hacia una ecologia integral” – castellano [descargar]