Adolfo Chércoles ens parla de l'espiritualitat ignasiana i el repte de la sinodalitat

Adolfo Chércoles, jesuïta andalús, va oferir dissabte 2 de març a Barcelona una xerrada sobre l'església sinodal des de la mirada de l'espiritualitat ignasiana. A Cristianisme i Justícia comptem amb ell any rere any, per acompanyar una sessió de formació i intercanvi al voltant de diferents aspectes de l'espiritualitat ignasiana. En aquesta ocasió, preguntant-nos com pot ajudar el carisma ignasià a respondre al repte de la sinodalitat.

Amb la seva espontaneïtat habitual, Adolfo Chércoles va iniciar la seva intervenció explicant que la millor manera de presentar les aportacions de l'espiritualitat ignasiana al Sínode és a través de la mateixa convocatòria del papa Francesc. Així, recorrent el significat dels diversos missatges i afirmacions del document papal, Chércoles va posar en relleu, amb la seva profunditat i vast coneixement de sant Ignasi, les dinàmiques i aspectes de l'espiritualitat ignasiana que potencien els reptes de la sinodalitat eclesial.

Va ressaltar que la iniciativa en la trobada entre Déu i l'ésser humà sempre és de Déu, com deixa ben clar Ignasi a l'inici dels Exercicis Espirituals: l'aportació humana, sempre serà de preparació i mai de causa. Pel que fa al Poble de Déu, es va estendre detallant la importància que té per a Ignasi ser persona i va comentar alguns dels seus trets: integració de la intel·ligència, del sentir, de l'afectivitat; fer-se càrrec de la realitat; capacitat d'elecció i de responsabilitat; progressiu alliberament d'allò que ens manté enganxats; gratuïtat...

Adolfo Chércoles va assenyalar també els riscos de la sinodalitat, presents també al document papal. Entre aquests, el formalisme, l'intel·lectualisme o l'immobilisme. Per afrontar-los va recordar algunes màximes del govern d'Ignasi, com no donar lleis universals per a mals particulars, o un dels consells que donava als seus companys: ser motor de motors per fer més coses i més ben fetes.

En comentar les paraules clau del Sínode comunió, participació i missió, va observar la importància del verb atendre, usat per Ignasi en indicar la missió de la Companyia: atendre la salvació i la perfecció pròpia i ajudar els proïsmes. Un verb, va explicar Chércoles, que remet més a una actitud contemplativa que a l'esforç i que té a veure amb la importància de la suavitat al camí de la perfecció.

La profunditat dels plantejaments d'Adolfo Chércoles va estar amenitzada per les seves anècdotes i observacions, i així les seves afirmacions van anar calant en els presents, despertant qüestions o confirmant intuïcions. Va mostrar, en definitiva, com elements de l'espiritualitat ignasiana són clau en la sinodalitat. No va deixar indiferent ningú, i per això l'agraïment final que van expressar els participants.

Adolfo Chércoles, nascut a Carmona (Sevilla) és especialista en espiritualitat ignasiana i Exercicis Espirituals. Durant tota la seva vida ha treballat a la missió obrera. Ha publicat a la nostra col·lecció Ajudar, d'EIDES L'oració en els exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola.