FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Curso 2015-16

[NOTA: Al realizarse las sesiones en Barcelona y en catalán en su mayoría, la información se encuentra toda en este idioma.]

Curso 2015-16

Un any més, com fem des de 1998, Justícia i Pau, el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia i Mans Unides us convidem a un nou cicle de debats d’Els Dilluns dels Drets Humans. Com sempre, un dilluns de cada mes divulgarem i analitzarem, amb l'ajut d'experts, institucions i ONG, realitats que comporten la vulneració dels drets humans, i també propostes i iniciatives favorables a la seva protecció i promoció.

JUSTÍCIA I PAU és una ONG catòlica constituïda a Barcelona l'any 1968. La seva finalitat és la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social i la pau en el món des de la perspectiva del pensament social cristià, mitjançant la denúncia, la sensibilització social i la incidència en els poders públics.

CRISTIANISME I JUSTÍCIA és un Centre d’Estudis creat l'any 1981 pels Jesuïtes de Catalunya i dedicat a la reflexió social i teològica com a resposta a la tasca prioritària “del servei de la fe i la promoció de la justícia”. La seva finalitat és contribuir a la transformació d'aquelles realitats generadores d'injustícies per avançar cap a un món més humà i més just, i una Església més al servei dels pobres.

MANS UNIDES és una ONG catòlica que lluita, des del 1960, per eradicar la fam i la pobresa en el món, donant suport cada any a uns 500 projectes de desenvolupament a més de 50 països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i realitzant activitats de sensibilització i educació transformadora aquí.

 

Darrera emissió:

El turisme de masses: factor de desenvolupament o de destrucció?

Dilluns 2 de maig de 2016
Hora:  19h
Lloc:  Cristianisme i Justícia
Entrada lliure 

Ponents:
  • Cristian Palazzij, doctor en filosofia, professor de Filosofia Social i Antropologia i Sociologia del Turisme a la Facultat de Turisme HTSI - URL. Cap de Projectes de l’Observatori de Turisme Responsable. 
Modera:
  • Xavi Casanovas, director de Cristianisme i Justícia

 

 

19 d’octubre - Eradicar la fam i la malnutrició: un gran repte pendent

La fam mata cada any milions de nens. I molts més queden invàlids de per vida, mutilats. Són éssers humans. No tenen cap culpa. Només han tingut la mala sort d'haver nascut a Somàlia, a la República Democràtica del Congo o al Sahel.

¿Per què moren o emmalalteixen tantes persones per desnutrició en un món en què sobren aliments? Una de les causes principals és l'especulació amb els preus dels aliments i l'exportació subvencionada dels excedents agrícoles europeus i nord-americans als països pobres.

¿Hauríem de limitar la Borsa de matèries primeres de Chicago, on s'especula amb els preus dels aliments bàsics per guanyar diners? ¿Europa hauria de deixar d'exportar els aliments subvencionats que arruïnen els camperols dels països pobres?

Eradicar la fam al món és possible. El primer pas per aconseguir-ho és que l'ànim de lucre deixi d'estar per sobre del dret a l'alimentació. 

Ponents:

  • Marco Gordillo, coordinador de campanyes i treball en xarxa de Mans Unides
  • Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries

Moderador/a:

  • Siscu Baiges, periodista

16 de novembre - El dret a la lliure determinació dels pobles. Estat de la qüestió

Malauradament, avui molts continuen negant els drets dels pobles i nacions. Molts pobles continuen patint tota mena d’abusos i opressions,  són negats, sotmesos violentament o maltractats per altres pobles o Estats, o pateixen el menyspreu i la minorització de les seves llengües i cultures, el desplaçament de les seves poblacions i la impossibilitat de determinar el seu estatus polític.

Les nacions tenen dret a existir, a ser reconegudes com a subjecte polític, a mantenir i desenvolupar la seva identitat, a la seva pròpia llengua i cultura, a autogovernar-se i a la seva lliure determinació.

Aquests drets descansen en principis morals i són anteriors qualsevol norma jurídica. El dret internacional els ha reconèixer i, de fet, els ha reconegut parcialment. Però, sovint, les normes que els reconeixen són interpretades d’una manera molt restrictiva i manca una regulació que els garanteixi i reguli el seu exercici, en particular el dret a la lliure determinació.

Com protegir els drets dels pobles?  Examinem els casos del poble català i del poble kurd des de la perspectiva dels seus drets nacionals.

Ponents:

  • Joan Ridao, Professor Titular Acreditat de Dret Constitucional Universitat de Barcelona.
  • Quim Arrufat, politòleg i activista social, exdiputat al Parlament de Catalunya i director de relacions internacionals del CIEMEN. Membre de delegacions catalanes al Kurdistan.
  • Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada a la UAB, expresident de Justícia i Pau.

Moderador/a:

  • Josep M. Fisas

14 de desembre – Darrera crida. Podrem aturar el canvi climàtic?

Mentre la ciutadania occidental no és capaç de renunciar als nivells de consum actuals, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i així, el nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra. Necessitem una societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la biosfera i preservar així els drets ambientals. Podrem aturar el canvi climàtic? Quins són els principals reptes polítics a afrontar per fer-ho? Quines claus aporta la nova encíclica del Papa Francesc sobre l'ecologia al respecte?

Ponents:

  • Aida Vila, llicenciada en dret i responsable de Canvi Climàtic a Greenpeace Internacional
  • Joan Carrera, sj, doctor en teologia, professor de moral fonamental i bioètica a la Facultat de Teologia de Catalunya

Moderador/a:

  • Tomàs Molina, meteoròleg

11 de gener - És el moment de la renda bàsica universal? 

L'atur s'estén a la societat occidental i, com molts experts apunten, sembla que arriba per quedar-se. Però la persona necessita el treball per dignificar-se i, tal com s’articula el sistema econòmic, per sobreviure. En aquesta cruïlla, noves preguntes es plantegen. És un dret una Renda Bàsica Universal? És necessària una Renda Mínima d'Inserció? A efectes pràctics, seria viable econòmicament? I, en una economia que no té el centre en les persones, podria ser aquesta la clau per començar a valorar tasques que escapen de la llei de mercat?

Ponents:

  • Daniel Raventós, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, editor de la revista Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica
  • Jaume Botey, professor d'història a la UAB, membre de l'equip de CiJ i membre del grup promotor de la ILP per la Renda Garantida Ciutadana

Moderador/a:

  • Siscu Baiges, periodista

8 de febrer - Els minerals de sang i la indústria de telefonia mòbil

En algunes regions del món, com la República Democràtica del Congo (RDC) immersa en un conflicte armat des de més de 15 anys, l'aprofitament i el comerç dels recursos naturals ha permès finançar-se als actors implicats, autors de greus violacions de drets humans i abusos contra la població civil.

A la RDC es produeixin minerals com l'estany, tungstè, tàntal i or, presents en ordinadors, telèfons mòbils, cotxes, o joies. Som conscients que al consumir productes elaborats amb minerals provinents de zones en conflicte, estem alimentant la violència en detriment dels drets humans, de la pau i del desenvolupament?

Quines actuacions són necessàries per exigir a les empreses proveir-se de forma responsable i que la producció i comercialització de productes tecnològics no alimenti conflictes armats?

Ponents:

  • Pep Mària, sj, doctor en economia i professor de l'Institut d'innovació social d'ESADE. Expert en empreses mineres i desenvolupament a l'Àfrica subsahariana
  • Santiago Fisher, responsable de projectes de la Comissió Justícia i Pau de Bèlgica francòfona
  • Carme Altayó, consultora experta en avaluació de projectes de cooperació i en la R.D. del Congo.

Moderador/a:

  • Rita Marzoa , periodista

7 de març – Immigrants i refugiats arribant a Europa. De la hostilitat a la hospitalitat

El drama d'immigrants i refugiats arribant a Europa no pot deixar a ningú indiferent. Entre la hostilitat i la hospitalitat ens movem en relació a les persones migrants. Com a símbol de l’hostilitat, l'exclusió sanitària o els centres d’internament. Com a símbol de manca d'hospitalitat, la incapacitat d'establir quotes d'acollida de refugiats al nostre país. Després de Tarajal, Lampedussa, Sicilia... arriba el moment de plantejar-nos seriosament quin paper hem de jugar en la defensa dels drets dels qui són els nostres germans. Quines mesures ens calen per a fer el trànsit d'una societat hostil a una d'acollida?

Ponents:

  • Miguel González, director del Centre Ellacuría de Bilbao i coordinador del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya
  • María Jesús Vega, portaveu i responsable de Comunicació y Relacions Externes d'ACNUR

Moderador:

  • Carles Solà, periodista, director del programa "Tot un món" de Televisió de Catalunya

4 d’abril - Guerra i persecucions a l’Orient mitjà. Hi ha alguna esperança?

La fallida primavera àrab de Síria ha desestabilitzat la regió; des de 2011 una incessable guerra amenaça la població civil i ja hi ha més de nou milions de refugiats. L’aparició d’Estat Islàmic ha incrementat l’horror de les persecucions i execucions a kurds, cristians, homosexuals, etc. Aquest és un conflicte que sembla agreujar-se amb el pas del temps, però, hi ha alguna esperança?

Ponents:

  • Jaume Flaquer,  sj, doctor en estudis islàmics i cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia
  • Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la UB, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals

Moderador:

  • Joan Roura, periodista especialista en l'Orient Mitjà

2 de maig - El turisme de masses: factor de desenvolupament o de destrucció?

La globalització, el creixement d’una enorme classe consumidora en els països desenvolupats i el desenvolupament i abaratiment dels mitjans de transport, han portat el fenomen del turisme de masses arreu del món.

Aquest fenomen és d’enormes dimensions econòmiques i pot ser un factor important de generació de riquesa i desenvolupament a les regions que el reben. Però és també un fenomen que afecta i modifica intensament la vida, l’habitat, l’urbanisme i el paisatge de les zones que el reben. Aquest turisme massiu pot provocar importants perjudicis a les poblacions afectades, que sovint no se’n beneficien econòmicament dels ingressos generats, provoca destrucció mediambiental i pot contribuir al creixement de desigualtats, especialment en els països pobres.

És possible aconseguir que el turisme de masses contribueixi al desenvolupament econòmic, especialment de les poblacions més pobres, sense causar tots aquests perjudicis? Com ho hem de fer?

Ponents:

  • Cristian Palazzi, doctor en filosofia, professor de Filosofia Social i Antropologia i Sociologia del Turisme a la Facultat de Turisme HTSI - URL. Cap de Projectes de l’Observatori de Turisme Responsable.

Moderador:

  • Xavi Casanovas, director de Cristianisme i Justícia