FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Curs 2016-17

Un any més, com fem des de 1998, Justícia i Pau, el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia i Mans Unides us convidem a un nou cicle de debats d’Els Dilluns dels Drets Humans. Com sempre, un dilluns de cada mes divulgarem i analitzarem, amb l'ajut d'experts, institucions i ONG, realitats que comporten la vulneració dels drets humans, i també propostes i iniciatives favorables a la seva protecció i promoció.

JUSTÍCIA I PAU és una ONG catòlica constituïda a Barcelona l'any 1968. La seva finalitat és la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social i la pau en el món des de la perspectiva del pensament social cristià, mitjançant la denúncia, la sensibilització social i la incidència en els poders públics.

CRISTIANISME I JUSTÍCIA és un Centre d’Estudis creat l'any 1981 pels Jesuïtes de Catalunya i dedicat a la reflexió social i teològica com a resposta a la tasca prioritària “del servei de la fe i la promoció de la justícia”. La seva finalitat és contribuir a la transformació d'aquelles realitats generadores d'injustícies per avançar cap a un món més humà i més just, i una Església més al servei dels pobres.

MANS UNIDES és una ONG catòlica que lluita, des del 1960, per eradicar la fam i la pobresa en el món, donant suport cada any a uns 500 projectes de desenvolupament a més de 50 països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i realitzant activitats de sensibilització i educació transformadora aquí.

 

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) és un acord de lliure comerç que s’està negociant entre els Estats Units i la Unió Europea des del 2013. Es tracta d’un tema molt desconegut per l’opinió pública, ja que les autoritats implicades d’ambdues regions han intentat mantenir-lo amagat durant les diferents rondes de negociació. Gràcies a una sèrie de filtracions, s’han pogut conèixer una petita part dels perills que per la democràcia, els drets socials, la salut o el medi ambient pot comportar la seva aprovació. Qui participa d’aquestes negociacions? Què s’hi discuteix? Com pot la signatura d’aquest i altres tractats similars afectar els nostres drets? Fins a quin punt podem intervenir per marcar el rumb d’una negociació tant important?

Ponents:

  • Arturo Landeros, grup d’investigació i drets humans de la Càtedra UNESCO (UPC)
  • Javier Arregui, doctor i professor de ciències polítiques de la UPF, expert en polítiques públiques europees

Moderadora:

  • Teresa Carreras, vocal de l’associació de periodistes europeus de Catalunya

 

La violència masclista és un fenomen global que comporta la més flagrant i continuada violació dels drets humans de les dones. Segons les Nacions Unides, la violència de gènere és la principal causa de mort entre les dones d’entre 15 i 44 anys a tot el món (cada any es produeixen uns 66.000 feminicidis, és a dir, assassinats de dones per raó de gènere). Però la violència física i/o sexual només són la punta de l’iceberg d’un fenomen molt complex que té unes profundes arrels culturals. Quines són les causes d’aquesta violència? Com es pot eradicar? Les administracions públiques desenvolupen les polítiques necessàries i destinen tots els recursos disponibles per garantir que les dones tinguin una vida lliure de violència? Com s’accentua aquesta violència en altres contextos socials?

Ponents:

  • Nadia Ghulam, educadora social i coautora dels llibres El secret del meu turbant i La primera estrella del vespre
  • Rubén Sánchez, psicòleg, agent d'igualtat i formador en matèria de violència masclista

Moderador:

  • Mireia Prats, reportera de TV3 i professora de periodisme a Blanquerna-URL 

 

La situació que es viu actualment a les portes d’Europa és la d’una crisi, no de refugiats, sinó de la gestió migratòria dels governs europeus. La seva gran preocupació ha estat barrar el pas als qui fugen dels conflictes armats i la inseguretat, tractant de convertir Europa en una fortalesa i externalitzant les seves fronteres mitjançant un acord amb Turquia. Aquesta política no ha fet més que augmentar els perills i els sofriments per a refugiats i emigrants, que han vist els seus drets humans repetidament vulnerats. Incapaços d’acordar un sistema d’acollida coordinat, els membres de la Unió fan l’orni a les peticions de la societat civil que reclama vies legals i segures. Quines són les polítiques migratòries i d’asil dels estats europeus i la UE? Per què aquestes polítiques vulneren els drets dels emigrants?

Ponents:

  • Lorenzo Gabrielli, investigador associat a IEMED i investigador a GRITIM-UPF
  • Gonzalo Fanjul, investigador i activista, col·laborador del programa de migracions en el Center for Global Development

Moderador:

  • Carles Solà, director del programa Tot un Món (TV3)

 

El debat econòmic entorn del deute dels estats marca les polítiques públiques presents i futures. Aparentment no hi ha alternativa a uns comptes intervinguts on la prioritat és el pagament dels interessos del deute i la reducció del dèficit. Com afecta això la nostra democràcia i la capacitat de maniobra real dels nostres governants? Quines similituds hi ha entre aquest moment econòmic viscut a Europa i l’etern debat entorn del deute dels països en vies de desenvolupament? Quines alternatives reals i practicades coneixem a l’actual “deutecràcia”?

Ponents:

  • Iolanda Fresnillo, membre de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute
  • Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra

Moderador:

  • Pep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació (SICOM)

 

A Catalunya estem per sota de la mitjana europea en inversió pública en infància. Actualment hi dediquem un 0,9% enfront del 2,2% que hi destinen els 28 països europeus. Es calcula que tres de cada deu ciutadans menors d’edat a Catalunya afronten situacions de pobresa i exclusió social. El país no ha fet prou per construir un sistema sòlid de suport als infants per tal d’afavorir el seu benestar i revertir els indicadors de pobresa i desigualtat infantil. En aquesta situació, quins drets dels infants es vulneren? Què podem fer per revertir-ho?

Ponents:

  • Sor Lucía Caram, monja dominica contemplativa i promotora de diverses obres d’acció social
  • Salvador Busquets, director de Caritas Diocesana de Barcelona

Moderador:

  • Pendent de confirmació

 

En els últim anys, la majoria de països europeus han vist el creixement de forces polítiques de caràcter populista, caracteritzades per un frontal rebuig a la immigració, especialment la d’origen musulmà, una visió euroescèptica i un fort nacionalisme d’Estat i identitari. En molts casos, aquestes forces polítiques han arribat a ocupar el Govern o altes magistratures, o bé a condicionar les polítiques públiques. Quines són les causes profundes d’aquest fenomen? Quina pot ser la seva evolució? Com pot condicionar el projecte de la Unió Europea? Quin impacte tindrà sobre les polítiques migratòries? Com s’ha de fer per frenar-lo? Per què no s’ha produït de moment aquest fenomen al nostre país?

Ponents:

  • Jordi Borràs, fotoperiodista, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i especialitzat en qüestions socials i moviments nacionals i d’ultradreta
  • Joan Botella, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona

Moderador:

  • Sergi Picazo, cap de redacció del digital Crític 

 

Arreu del món, l’atur, la subocupació i el treball precari i informal tenen un enorme impacte sobre la vida de milions de treballadors i les seves famílies, afavorint la pobresa i l’exclusió social. Una societat que no ofereix treball digne per a tothom és profundament injusta. Davant d’aquesta realitat, cal reafirmar que el treball, en condicions decents, és un dret fonamental de la persona, clau del desenvolupament personal i comunitari. Quin és el futur del treball en el món? Hem de resignar-nos a un atur estructural i creixent? Quines polítiques cal impulsar per crear llocs de treball decent per a tothom? Com fer que aquesta sigui realment la gran prioritat de la política econòmica, per sobre del pur creixement del PIB? Quina és la realitat al nostre país i quines previsions es poden fer?

Ponents:

  • Joaquim Nieto, director de l’Oficina de l’OIT per a Espanya
  • Albert Recio, professor d’Economia Aplicada a la UAB

Moderador:

  • Josep Maria Ureta, periodista d’economia d’El Periodico de Catalunya

 

El 22 d'abril acaba el termini per a la signatura de l'Acord de París sobre canvi climàtic (2015). És un bon moment per fer balanç. I també per reflexionar sobre si un acord tan poc ambiciós serà suficient per frenar el deteriorament ambiental del nostre model econòmic depredador, insostenible i generador de pobresa i desigualtat. Sense disposar d’un acord jurídicament vinculant, amb sancions per als qui incompleixin, podem aconseguir l'objectiu que la temperatura global no augmenti més de 2 graus abans de final de segle? Podem aspirar a un món basat en energies renovables, amb emissions zero? Podem avançar en la justícia climàtica global?

Ponents:

  • Carlos Garcia, responsable d'Incidència Política de la CONGDE. Especialitzat en canvi climàtic, desforestació i construcció de mitjans de vida sostenibles
  • M. Carme Llasat, doctora en ciències físiques, coordinadora del màster en climatologia aplicada de la UB, experta en canvi climàtic

Moderador:

  • Tomàs Molina, meteoròleg