FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Curs 2014-15

Des de l'any 1998, Justícia i Pau i el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, organitzem un cicle permanent de conferències amb l'objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.

Aquestes conferències es fan el primer dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i persones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió.

Totes les sessions tenen lloc a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (c/Roger de Llúria, 13).

L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.

 

6 octubre. Consulta al poble de Catalunya. Raons de la seva legitimitat ètica i democràtica

Quines raons ètiques, democràtiques i jurídiques emparen la consulta que es proposen fer el Parlament i el Govern de la Generalitat? Té dret el poble de Catalunya, en cas que consti la seva voluntat majoritària, a constituir-se en Estat malgrat l’oposició de l’Estat espanyol? En quines condicions i per quin camí? Quins criteris aporta el pensament social de l’Església per respondre aquestes qüestions?

Ponents:

  • Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra
  • Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat Internacional de Catalunya

3 novembre. Xarxes socials, llibertat d’expressió i dret a l’oblit. Límits i riscos

Els darrers deu anys hem viscut una gran eclosió de les xarxes socials. Han suposat una gran democratització de la informació i han contribuït a la participació social i política. Però, alhora, també proliferen diverses formes de mal ús. A més, la nostra vida privada queda cada cop més exposada, com han demostrat els darrers casos d’espionatge i seguiment per part dels governs. Quins són els avantatges i els límits de les xarxes socials?

Ponents:

  • Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra
  • Josep Jover, advocat especialitzat en propietat intel·lectual, drets d’autor i TIC
  • Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la UOC, i investigador a l'Internet Interdisciplinary Institute. Director del projecte d'Innovació Oberta de la Fundació Jaume Bofill

1 desembre. Acollida o rebuig? Polítiques de frontera a Europa i drets dels migrants

Des de fa anys contemplem horroritzats la mort de milers d’immigrants en el seu trànsit cap a Europa, fugint de la misèria i la guerra, i com són maltractats per les xarxes de traficants i les mateixes autoritats. Aquesta situació no és fruit de la fatalitat. Té a veure amb una política europea injustament restrictiva i insolidària, que vulnera sovint els drets humans. És hora de capgirar aquesta política, afavorint una immigració laboral realista i comprometent-se veritablement en favor del desenvolupament i la pau en els països d’Àfrica i Orient Mitjà.

Ponents:

  • Ferran Camas Roda, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, i director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona
  • Miguel Pajares, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats

12 gener. Indigenisme i alternatives al model de civilització

Vivim una gran crisi de civilització. El model de vida occidental genera desigualtats creixents i no és universalitzable, doncs no és possible el creixement infinit en un món finit. Ens calen nous paradigmes que ens ajudin implementar formes de vida i desenvolupament més equitatives i sostenibles, que garanteixin alhora els drets de les persones i els pobles. Quines propostes hi ha actualment? Quines iniciatives proposen els moviments indigenistes d’altres continents? Què en podem aprendre?

Ponents:

  • Ferran Iniesta, professor titular d'Història de l'Africa a la UB. Creador del Centre d'Estudis Africans, ha ensenyat a les universitats de Dakar i Antananarivo
  • Gemma Celigueta, doctora en antropologia, professora associada de la Universitat de Barcelona, membre del CINAF (Grup d'Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes)

2 febrer. Desobediència civil i criminalització de la dissidència

Els ciutadans es troben sovint davant de lleis i actuacions legals que consideren en consciència com a injustes i es mobilitzen per fer-hi front mitjançant la desobediència civil. Aquesta és una important forma de transformació social, llargament experimentada a Catalunya: ocupacions i altres formes de protesta que forcen la legalitat, obstaculització d’actuacions públiques (com ara desnonaments, obres públiques, actes parlamentaris...),  objecció fiscal a la despesa militar.... Ara bé, en quines condicions és legítim desobeir la llei o l’autoritat en un sistema democràtic? Com afronta actualment el poder polític la dissidència?

Ponents:

  • Gabriela Serra, Membre del Patronat de la Fundació per la Pau. Experta en cooperació internacional. Membre del Centre d’Estudis per la Pau Josep Manel Delàs., militant antimilitarista
  • Jose Maria Segura, jesuïta, llicenciat en teologia pel Boston College, àrea de Teologia Pública i Moviments Socials. Membre de l'àrea social del Centre Pignatelli (Saragossa)
  • Xema Moya, coordinador del Servei d’informació i Orientació per l’Objecció Fiscal. Membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

2 març. La creixent precarietat laboral i el dret a un treball digne

Les elevades taxes d’atur, el context econòmic i les reformes laborals impulsades pel govern estatal afavoreixen la creació de llocs de treball cada cop més precaris. Ara bé, el treball no ha de ser un dret a qualsevol preu, sinó que cal garantir-ne un salari i unes condicions dignes, que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. És possible un treball digne avui per a tothom? Quines polítiques i canvis socioeconòmics serien necessaris?

Ponents:

  • Xavier Gibert,  secretari general d'Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
  • Lluís Franco,  president del Consell Econòmic i Social de Catalunya
  • Sixto Garganté, professor de dret del treball de la UPF i membre de la comissió promotora de la ILP Renda Garantida Ciutadana.

13 abril. Sensellarisme i infrahabitge. Quin camí cap a una vida amb dignitat?

Milers de persones a les nostres ciutats continuen sense accés a un habitatge digne: persones que malviuen al carrer o en solars, construccions o habitatges precaris o en condicions infrahumanes... Les causes d’aquestes situacions són complexes i ben diverses. Però, fan els poders públics i la societat tot el necessari i possible per prevenir i resoldre aquestes situacions a fi de garantir un habitatge digne per a tothom? Quines actuacions i polítiques són avui més urgents?

Ponents:

  • Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació
  • Laia de Ahumada, escriptora i impulsora del Centre Obert Heura

4 maig. Davant les eleccions municipals: drets humans i administració local

La ciutadania ha estat convocada a unes noves eleccions municipals. Quin paper té l’administració local en la protecció dels drets de les persones i la cohesió social? (salut, educació, habitatge, accés a la cultura, llibertat religiosa...) Quines polítiques caldria reclamar? Quines dificultats afronten els ajuntaments? Com els hi  afecten les darreres reformes legals impulsades pel govern espanyol que han limitat  greument les seves competències?

Ponents:

  • Maria Assumpció Vilà, síndica de greuges de la Ciutat de Barcelona
  • Alba Garcia, secretària de dona i cohesió social de Comissions Obreres
  • Enric Pons, membre del grup promotor dels Observatoris Ciutadans Municipals